Notícies

19 de desembre de 2011 - Informació general

Andrea Cerutti, coordinador del grup de recerca en biologia de les cèl·lules B de l’IMIM i professor ICREA, obté l’ajut d’excel·lència científica ERC Advanced Grant

El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès) ha concedit al científic Andrea Cerutti, investigador de l'IMIM i professor ICREA, una ajuda Advanced Grant amb un finançament de 2 milions d’euros a cinc anys.

El ERC Advanced Grant té com a objectiu donar suport a projectes excel·lents de recerca en el camp de la ciència, que siguin altament innovadors i que estiguin liderats per investigadors destacats i de reconegut prestigi internacional, de qualsevol Estat membre de la UE o dels països associats. En aquesta edició s’han presentat 2284 sol·licituds i encara no s’ha fet públic el número total d’ajuts atorgats. A títol orientatiu, l’any passat es van presentar 2009 sol·licituds i se’n van atorgar 266 a investigadors de 21 països, dels que 13 van ser per a investigadors que desenvolupen la recerca a l’Estat Espanyol.

Andrea Cerutti, breu currículum

El Dr. Andrea Cerutti, investigador ICREA, lidera el grup de recerca biologia de les cèl·lules B de l’IMIM des de gener del 2010. Va ser professor associat a la Weill Medical College of Cornell University i actualment és professor de Medicina en el Mount Sinai School of Medicine de New York. És editor associat de la revista Mucosal Innumology i del Journal of Immunology i revisor de prestigioses revistes como Nature, Science, Nature Immunology i Immunity.

La seva recerca està centrada en l’estudi dels mecanismes pels que el sistema immunitari innat regula el class switching de les immunoglobulines, un procés que permet a les cèl·lules B generar classes d’anticossos amb noves funcions efectores. Al llarg de la seva carrera, ha publicat en les més prestigioses revistes científiques com Nature Reviews Immunology, Nature Immunology, Immunity.

El projecte

El projecte guanyador del ERC Advanced Grant “Xarxes de senyalització en la producció d’anticossos per cèl·lules B: noves dianes per al desenvolupament de vacunes”, té com a objectiu investigar sobre les vies de senyalització cel·lular necessàries per a induir la diversificació i producció d’anticossos en les cèl·lules B de la zona marginal de la melsa. Aquestes cèl·lules són reactives contra les bactèries encapsulades i altres antígens que desencadenen una resposta immunològica independent a la dels limfòcits T.

Les infeccions de transmissió sanguínia per bactèries com la Haemophilus influenzae (responsable de malalties com la meningitis, bacterièmies, osteomielitis entre d’altres), Streptococcus pneumoniae (causant de pneumònies, sinusitis, peritonitis, meningitis i septicèmies) i Neisseria meningitidis (responsable de les meningitis més epidèmiques) causen la mort de milions de persones cada any. A la zona marginal de la melsa, les cèl·lules B estan situades estratègicament entre el sistema immunològic i la circulació, i ràpidament produeixen anticossos (IgM, IgG i IgA)contra antígens T-independent (TI). La via de senyalització d’aquest mecanisme encara és desconeguda.

La resposta immunològica independent de les cèl·lules T (TI) és deficient en nens i en individus amb asplènia (que tenen la funció de la melsa disminuïda) i per tant tenen un risc major d’infecció i requereixen ser vacunats. Les vacunes existents, però, tenen un cost molt elevat i ofereixen només una protecció limitada. Per això, aquest projecte fa una recerca orientada a formular noves vacunes amb un cost assumible també per als països en vies de desenvolupament, i fins i tot ajudar a desenvolupar vacunes contra altres agents patògens de transmissió sanguínia, com poden ser els virus.

El grup de recerca en biologia de les cèl·lules B de l’IMIM sosté que els neutròfils convencionals sota la influència de senyals derivades del microambient es diferencien en neutròfils de la melsa, que, expressant BAFF, APRIL, CD40L i IL-21, activen les cèl·lules B de la zona marginal.

Els estudis d’aquest grup descobreixen també facetes desconegudes de la biologia dels neutròfils, així com una nova via immunitària que implica una interacció intima entre els neutròfils i les cèl·lules B de la zona marginal de la melsa.