Notícies

20 de desembre de 2011 - Notes de Premsa

El níquel i el seleni redueixen el risc de càncer de pàncrees

Els alts nivells de plom, arsènic i cadmi augmenten el risc de patir la malaltia

Investigadors del CNIO (Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas) i de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) han conclòs que determinats nivells de metalls i metal·loides presents al nostre cos estan relacionats amb el risc de patir càncer de pàncrees, mentre que concentracions altes de seleni i níquel, poden actuar com a protectors davant aquesta patologia.

El càncer de pàncrees és un càncer poc freqüent però molt letal, sent la quarta causa de mort per càncer en el món. Aquest estudi aporta nous coneixements sobre els factors de risc associats a aquest tipus de càncer, les causes del qual continuen sent en bona mesura desconegudes. Només fumar, la obesitat i la diabetis estan confirmades com factors de risc de càncer de pàncrees.

En col·laboració amb investigadors nord americans, els investigadors espanyols han comparat els nivells en el cos de 12 elements (metalls pesats, metal·loids i minerals) en 118 pacients amb càncer de pàncrees i 400 pacients hospitalaris sense aquesta patologia. “Vam analitzar les concentracions d’aquests elements a les ungles de més de 500 persones, ja que aquests nivells són indicadors fiables del que el cos ha acumulat en el darrer any” expliquen Núria Malats, investigadora del grup d’epidemiologia genètica i molecular del CNIO i directora d’aquest estudi i Miquel Porta, coordinador del grup de recerca en epidemiologia clínica i molecular del càncer de l’IMIM i investigador d’aquest treball.

“Els resultats de les anàlisis van mostrar que els pacients que tenien nivells més alts de plom, tenien 6 vegades més risc de patir càncer de pàncrees, i que els pacients amb nivells més alts d’arsènic i cadmi tenien entre 2 i 3 vegades més risc de tenir la malaltia” confirma Núria Malalts. No obstant, l’estudi també ha constatat que els individus amb nivells de níquel i seleni alts tenien una probabilitat de entre un 33% i un 95% menor de desenvolupar un càncer de pàncrees que els que tenien nivells més baixos d’aquests elements. Els nivells alts de seleni s’associen a la protecció contra determinats tipus de càncer i investigacions prèvies ja havien indicat que el seleni pot contrarestar els efectes nocius del cadmi, l’arsènic i el plom.

Els resultats de l’estudi se sustenten fins i tot després de tenir en compte altres factors de risc de càncer de pàncrees, com el tabaquisme, la diabetis o el sobrepès. El tabac es el responsable d’un terç dels càncers de pàncrees, contenint diferents metalls, entre ells el cadmi, que és un agent cancerigen conegut i que s’ha associat també a un major risc de càncer de pulmó, ronyó i pròstata.

“Entendre el paper d’aquests elements en el desenvolupament del càncer de pàncrees ens servirà per aplicar mesures de prevenció, com evitar la contaminació per metalls tòxics”, conclouen els investigadors. L’estudi continuarà amb l’anàlisi de la informació de la que disposa sobre hàbits dietètics i la història laboral dels individus participants per determinar quines són les principals fonts d’exposició a aquests elements.

Aquest treball ha estat realitzat i finançat pel Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), utilitzant els recursos dels estudis PANKRAS2 i EPICURO. El treball ha estat cofinançat per la AICR, AECC, FIS, RTICC, CIBERESP i NCI-USA.

Article de referència

“Pancreatic càncer risk and levels of trace elements”. André F S Amaral, Miquel Porta, Debra T Silverman, Roger L Milne, Manolis Kogevinas, Nathaniel Rothman, Kenneth P Cantor,Brian P Jackson, José A Pumarega, Tomàs López, Alfredo Carrato, Luisa Guarner, Francisco X Real, Núria Malats. Gut 2011. Doi: 10.1136/gutjnl-2011-301086