Notícies

29 de juny de 2012 - Notes de Premsa

Governança i autonomia de gestió a la sanitat pública

Conferència a ESADE a càrrec de Josep Mª Via, president del PSMAR i membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari de la Generalitat de Catalunya

Dijous 28 de Juny de 2012, a les 7 del vespre Josep Maria Via va pronunciar a ESADE la conferència sobre Governança i autonomia de gestió a la sanitat pública centrada en les idees que trobareu a continuació.

Recuperar el model sanitari català

El model sanitari català es basava en la racionalitat, en l’aprofitament de tots els recursos, tant públics com privats i en l’eficiència assistencial i econòmica. Aquest model ha quedat desvirtuat per “l’administrativització” d’estructures privades, amb la conseqüent pèrdua d’eficiència.

Era un model que preservava la separació de funcions de compra de la de provisió realitzada per aquelles entitats de diversa titularitat, ara amenaçades de ser homogeneïtzades amb l’ICS.

La contribució que podem fer des del sector salut a la sortida de la crisi i al desenvolupament d’uns serveis vinculats als sectors productius i d’innovació, passa per refermar els valors que van caracteritzar el Model Sanitari Català. Cal una reforma de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya.

Imprescindible reconversió hospitalària

L’increment de problemes de salut i de dependència requereix abordar una valent reconversió hospitalària. Es tracta del principal repte sanitari i de retruc econòmic fonamentalment per la flexibilitat i mobilitat laboral que requereix.

Hem de seguir posposant la necessària reconversió hospitalària perquè sembla vedat discutir els privilegis del personal funcionari i estatutari?

S’han de gestionar aliances entre sectors assistencials, tecnològics , públics i privats dins del model d’utilització publica a Catalunya.

Fomentar el model de gestió empresarial a la sanitat pública

Els models de gestió dels centres concertats, basats en la comptabilitat analítica, balanços, comptes de resultats i vinculació laboral del personal, han demostrat ser més eficients.

Ja no valen els models de gestió actual basats només en la despesa històrica, caldrà considerar també la gestió dels ingressos. Això exigeix sistemes de comptabilitat propis del sector empresarial, allunyats de la comptabilitat pressupostària que, tot i permetre controlar la despesa, no garanteix l’equilibri econòmic en cas de deteriorament dels ingressos públics dins del mateix exercici. Per això cal la comptabilitat financera. A més, la comptabilitat pressupostària ha transformat el contracte de serveis entre el Catsalut i els proveïdors enun succedani.

S’ha d’apostar per unes empreses públiques i consorcis dotades d’instruments empresarials, allunyades de la gestió administrativa i amb Òrgans de Govern forts, autònoms i responsables.

Dotar d’autonomia de gestió als consorcis i empreses públiques

La interpretació de la Intervenció General de la Generalitat del Sistema Europeu de Comptabilitat SEC-95, va ser decisiva per a limitar l’autonomia de gestió de molts centres concertats, destrossar la capacitat de governança i empènyer cap al model ICS al conjunt d’Empreses públiques i Consorcis Sanitaris que fins al moment havien aplicat la fórmula que va demostrar millors resultats: la gestió empresarial.

Garantir l’eficiència i controlar el dèficit

Mai en la història, mai en cap exercici, els resultats de l’ICS, sistema públic/públic, han estat millors que els del sector concertat. Per exemple, els resultats en termes de productivitat estandarditzada per facultatiu que presenten els centres concertats supera entre el 10% i el 15% a la dels metges de l’ICS, que a més és un 6% més cara.

El dèficit més gran de la història del sistema sanitari català va coincidir amb l’ofensiva intervencionista més gran de l’historia de la Generalitat: la despesa liquidada respecte la pressupostada en el 2010 per al Departament de Salut es va desviar en 850 milions d'Euros aproximadament. El model de control administratiu no va servir per res.

Ara, es donen les condicions òptimes per governar, racionalitzar aquesta situació i recuperar el model sanitari català, més necessari que mai, donada la conjuntura econòmica.

Repensar els models de control de l’Administració pública

La complexitat del sistema no es pot abordar amb els actuals models de gestió pública i control. Els concursos públics amb l’argument de concurrència i transparència no aporten valor afegit i no són una garantia suficient.

L'Administració ha de regular, controlar i vetllar per la transparència i bon ús dels recursos públics. Però allò que està en qüestió és la forma de fer-ho. Una administració burocràtica, ofegada per la intervenció prèvia i el control a posteriori no aconsegueix millors resultats que la gestió empresarial amb autonomia i les auditories practicades per empreses independents.

Utilitzar l’argument de la corrupció per intentar destrossar el model d’autonomia de gestió és tendenciós i no es correspon amb la realitat. L’existència o no de corrupció ni depèn del caràcter públic o privat del sistema sanitari, ni de que el control l’exerceixin funcionaris públics o auditors privats. Depèn del sistema de valors, la seriositat i el rigor de cada societat.