Notícies

21 d'octubre de 2013 - Informació general

Trastorn per afartament: una malaltia molt prevalent però no tractada

L’Organització Mundial de la Salut acaba de publicar els resultats d’un estudi realitzat sobre el trastorn per afartament, un trastorn d’alta prevalença però que passa àmpliament desapercebut i que no està tractat, tot i que comporta alteracions comparables als de la bulímia nerviosa. L’estudi s’ha realitzat a partir d’estudis epidemiològics realitzats a 12 països de tot el món, amb un total de 22.635 adults enquestats i mostra que el trastorn per afartament és aproximadament dues vegades més comú que la bulímia entre els països estudiats (EUA, Brasil, Colòmbia, Mèxic, Bèlgica, Itàlia, Països Baixos, Irlanda del Nord, Portugal, Romania, Espanya i Nova Zelanda). L’estudi a Espanya ha estat liderat per Jordi Alonso, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM.

El trastorn per afartament (adaptació del terme anglès Binge-Eating Disorder) és un trastorn de la conducta alimentària que comporta en la majoria dels casos un augment de pes i, fins i tot, obesitat, però també altres importants implicacions físiques i psicològiques. El cas típic és el d'una persona que sent desitjos diaris d'ingerir aliments de forma descontrolada (en ocasions, sobrepassant la ingesta de 6.000 calories diàries), però, a diferència de la bulímia, no busca contrarestar l'empatx provocant-se el vòmit.

"El Trastorn per afartament ha estat àmpliament ignorat pels proveïdors d'atenció de la salut, però té un enorme cost per a la salut física i el benestar psicològic de les persones amb la malaltia", explica Ronald Kessler, professor de Polítiques de Salut a l'Escola de Medicina de Harvard i autor principal de l'article. "Quan tots els casos de la malaltia es prenen en conjunt, els nivells elevats de depressió, el suïcidi i els dies perduts en el treball representen costos importants per a la societat."

Aquest és un trastorn recentment reconegut com a trastorn independent de la conducta alimentària per l’Associació Psiquiàtrica Americana i es creu que poden existir factors genètics que predisposin al seu desenvolupament que, a més, té associada una alta incidència de comorbiditat psiquiàtrica. L’estudi confirma que tant el trastorn per afartament com la bulímia nerviosa sorgeixen durant l'adolescència i van associats amb una sèrie de trastorns mentals d'inici tardà (incloent trastorns de depressió i ansietat) i de trastorns físics (per exemple, els trastorns musculoesquelètics i la diabetis).

“Aquest estudi ha permès conèixer per primera vegada la prevalença del trastorn per afartament a nivell internacional i comprendre millor la magnitud del problema. A més, els resultats evidencien que cal conèixer i detectar millor els trastorns de l'alimentació durant els anys escolars, ja que això serà de gran ajuda per a prevenir l'aparició de trastorns mentals i físics posteriors i les deficiències associades a aquests trastorns” explica Jordi Alonso, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM.

L'anàlisi d'aquest treball es va dur a terme conjuntament amb l'Enquesta Mundial de la Salut de la Organització Mundial de la Salut Mental (WMH), i va estar recolzada per l'Institut Nacional d'Estats Units per la Salut Mental, l'Estudi de la càrrega de la Salut Mental i per una sèrie d'organismes governamentals en els altres països participants, així com per fundacions i patrocinadors de la indústria.

Article de referència

“A comparative analysis of role attainment and impairment in binge-eating disorder and bulímia nervosa: results from the WHO World Mental Health Surveys” R.C. Kessler, V. Shahly, J.I. Hudson, D. Supina, P.A. Berglund, W.T. Chiu, M. Gruber, S. Aguilar-Gaxiola, J. Alonso, L.H. Andrade, C. Benjet, R. Bruffaerts, G. de Girolamo,R. de Graaf, S.E. Florescu, J.M. Haro, S.D. Murphy, J. Posada-Villa, K. Scott and M. Xavier. Epidemiology and Psychiatric Sciences doi:10.1017/S2045796013000516