Notícies

6 de maig de 2014 - Notes de Premsa

El trastorn per acumulació d’animals, un problema de salut pública i benestar encara poc conegut

És el primer estudi a Europa sobre aquest trastorn mental que es coneix popularment com a Síndrome de Noé

El trastorn per acumulació d’animals o animal hoarding, és un trastorn psiquiàtric que consisteix en acumular un gran nombre d’animals de companyia a casa, normalment gossos i gats, sense proporcionar‐los les mínimes cures. Es coneix popularment com a Síndrome de Noé. Investigadors de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) publiquen a la revista Animal Welfare, el primer estudi europeu que aporta dades sobre aquest trastorn encara poc conegut i que té conseqüències molt negatives tant per la salut de les persones que el pateixen com per la dels animals.

“Aquest és el primer pas per al reconeixement social d’aquest trastorn que preocupa cada dia més a les administracions, ja que s’està convertint en un greu problema de salut pública. Encara no existeixen protocols d’actuació estandarditzats per a realitzar intervencions en aquests casos” comenta Paula Calvo, investigadora del Grup de recerca en angoixa, trastorns afectius i esquizofrènia de l’IMIM i de la “Càtedra Fundación Affinity Animales y Salud” del Departament de Psiquiatria de la UAB.

Actualment, quan es detecta un cas, es retiren els animals però no es dóna cap mena d’atenció a la persona que el pateix. Aquesta persona no reconeix que els seus animals estan malament i en poc temps torna a reincidir. De vegades aquests animals es troben a nivells crítics i evidents de desnutrició, deshidratació, d’infestació parasitària, amb malalties o cria incontrolada i tot això en un espai amb molt poques mesures higièniques.

Els investigadors creuen que aquest trastorn té implicacions a nivell de salut mental, benestar animal i salut pública i, per això, reconèixer la seva presència a la nostra societat és el primer pas per a poder identificar i detectar precoçment els casos i enfrontar‐nos‐hi el més eficientment possible. El grup treballa conjuntament amb l’Administració creant protocols d’actuació multidisciplinaris, ja que quan un cas apareix cal que diferents sectors com protecció animal, salut pública, benestar social etc, es mobilitzin.

Aquest és el primer treball que aporta dades sobre aquesta síndrome a Europa i s’ha pogut realitzar gràcies a la relació dels investigadors amb entitats dedicades a la protecció d’animals. Aquest fet els va fer entrar en contacte amb diversos casos de la malaltia i els va despertar l’interès sobre el tema. En veure que hi havia un buit enorme en l’entorn europeu van decidir posar‐se en contacte amb l’Asociación Nacional de Amigos de los Animales (ANAA) i analitzar de forma retrospectiva els casos que havien recollit en la seva base de dades des del 2002 fins el 2011. Van crear un qüestionari per als tècnics que havien participat en aquests casos i es va classificar i estandarditzar tota la informació de què disposava l’entitat.

Fins ara la recerca que existia s’havia realitzat a EEUU, Canadà i Austràlia però amb aquest estudi, s’ha mostrat per primera vegada que aquest trastorn mental també apareix a Europa i amb característiques similars. Ara per ara no es tenen encara prou dades per saber el percentatge de població que el pateix, aquest serà el proper pas, així com conèixer millor el perfil de les persones acumuladores.

Article de referència 

Characteristics of 24 cases of animal hoarding in Spain. P Calvo, C Duarte, J Bowen, A Bulbena and J Fatjó. Animal Welfare. Doi: 10.7120/09627286.23.2.199.