Notícies

4 de juny de 2014 - Notes de Premsa

Gramàtica cerebral: què en sabem fins ara?

25 aniversari del màster de Neuropsicologia de la UAB-PSMAR-Hospital del Mar

Els propers dies 5 i 6 de juny tindrà lloc, a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, la Reunió Internacional de Neuropsicologia i Neurologia de la Conducta que commemora el 25è aniversari del Màster de Neuropsicologia i Neurologia de la Conducta de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Parc de Salut Mar (PSMAR)-Hospital del Mar, títol propi que és un dels referents del panorama internacional en aquest camp.

La Semàntica del cervell: com construïm els significats?

Una de les ponències destacades, amb Friedemann Pulvermüller de la Freie Universität de Berlin, exposa com estructura el cervell el coneixement i com aquest es relaciona amb les paraules que el nomenen. Planteja les teories sobre on està ubicada la informació i com les neurones constitueixen el significat. I sembla ser que tot plegat passa pel coneixement corporal. Allò que és bo o dolent s’aprèn a partir de l’experiència física i tot significat comença essent corporalitzat, amb una emoció, amb dolor o l’absència d’aquest.

A quina part del cervell es registren els valors humans?

En una altra presentació excepcional, Stefano Cappa (Università Vita Salute San Raffaele de Milà) explica com els valors humans es troben als ganglis de la base del cervell, als nuclis estriats i tenen molt a veure amb la intervenció de la transmissió de la dopamina. Els valors ancestrals provenen del primer valor bàsic de la biologia, que és la vida en ella mateixa, amb tot allò que cal per a mantenir-la, com l’aigua, l’aliment, la protecció davant el clima o els predadors. Tot es construeix finalment sobre aquests mecanismes tan primitius i bàsics, que passen per un procés de culturalització que ha evolucionat durant mil·lennis i són la base de la nostra cultura i les nostres societats.

25 anys aportant nous coneixements sobre el cervell

El màster, que depèn del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, compleix els exigents criteris de la Houston Conference gràcies als seus continguts i la seva formació pràctica i intensiva (2.400 hores de treball hospitalari, integrats en un Servei de Neurologia). Això fa que els alumnes siguin altament competitius i atractius professionalment per a un mercat laboral que demana cada cop més especialistes en la encara poc desenvolupada ciència del cervell. Actualment compta amb més de 200 exalumnes a tot el món, entre els quals es troben el Degà de la Facultat de Medicina de Màlaga, la Directora del Centre de Neurociències de Guadalajara (Mèxic) i el Coordinador dels Mestratges de la Facultat d’Estudis de Postgrau de la Universidad Nacional Autónoma de México. El curs, que sempre excedeix les sol·licituds per a les 20 places ofertes, fa una selecció dels millors candidats.

En 25 anys s’han viscut grans canvis tant en el panorama universitari com en el científic, amb l’eclosió de les tecnologies de la neuroimatge i la genètica que han obert la porta a nous coneixements en el camp de les neurociències. 

En aquest temps, l’Hospital del Mar ha fet aportacions transcendentals amb el seu sistema de tests diagnòstics amb metodologia purament científica. La plataforma Neurocog del projecte Neuronorma d’estandardització dels tests per a conèixer l’estat cognitiu dels pacients és única al món. Es pot dir que hi ha un abans i un després d’aquesta aportació, perquè s’ha passat de l’especulació a la ciència, del coneixement críptic a la transparència i del paper a la tecnologia al núvol. I es preveu que, en l’àmbit de l’Alzheimer en el futur, es complementin encara amb proves biològiques, com els PET i les puncions lumbar per a detectar dipòsits d’amiloide o de proteïna TAU.

La utilitat d’aquest mètode d’estandardització i posta en marxa en plataforma és fonamental, perquè permet crear perfils que funcionen com a referents diagnòstics en el camp de les malalties neurodegeneratives. Per exemple, durant la Reunió d’aquests dos dies veurem com el Dr. Jordi Peña Casanova mostrarà com es construeixen aquests perfils per a definir diversos patrons contrastats d’alteracions. Veurem també, presentat per la Dra. Patricia Montañés de Colòmbia, com es contrasten dos tipus d’Alzheimer que fins ara eren més una especulació.