Notícies

20 d'agost de 2014 - Notes de Premsa

L’Hospital del Mar presenta una nova estratègia que millora el tractament de les lesions del coll d’úter

Els resultats del treball suggereixen la possibilitat de plantejar-se un canvi d’actitud pel que fa al controls i seguiment de les dones afectades de VPH

Ginecòlegs i patòlegs de l’Hospital del Mar han estudiat els genotips del virus del papil•loma humà (VPH) implicats en el desenvolupament de les lesions preinvasores malignes del coll uterí, per tal d’establir uns criteris de triatge més acurats que permetin discriminar quines dones tenen un risc real de desenvolupar un càncer invasiu. Aquesta categorització oferiria un seguiment personalitzat i adequat a cada cas específic i evitaria tractaments innecessaris. L’estudi ha estat un dels 4 guardonats al recentment celebrat World Congress for Cervical Pathology and Colposcopy.

“Es calcula que a la Comunitat Europea hi ha uns dos milions de dones majors de 15 anys afectades per lesions epitelials escamoses de baix grau (LSIL) causades pel virus del papil·loma humà (VPH). Davant aquesta alta incidència i l’heterogeneïtat del grup d’afectades, és fonamental disposar de marcadors de progressió que ens permetin saber quines dones presenten un risc real d’evolucionar vers un càncer invasiu. Fins ara les tècniques disponibles únicament permetien discriminar entre els VPH d’alt risc i els de baix risc, però el fet de conèixer el genotip del VPH permetrà determinar exactament la seva perillositat i actuar en conseqüència” explica el Dr. Solé, ginecòleg de l’Hospital del Mar i responsable de l’estudi.

Les lesions cervicals intraepitelials escamoses són lesions preinvasores malignes de les cèl·lules del coll uterí i es divideixen en les de baix risc (LSIL) i les d’alt risc (HSIL). Les lesions de baix risc (LSIL) són les més comunes i es resolen en un 70% dels casos sense necessitat de realitzar cap tractament ja que corresponen a infeccions víriques i només excepcionalment progressen cap a una patologia neoplàsica. Conèixer doncs quines dones formen part d’aquest percentatge amb major risc facilitaria molt el maneig d’aquesta patologia.

L’estudi ha analitzat el genotip del virus de papil·loma present en 143 dones diagnosticades de LSIL i els ha classificat en les tres grans categories de major risc -VPH16, VPH18 i altres VPH d’alt risc- i ha realitzat el seguiment de la seva evolució durant un període de dos anys. Així, s’ha pogut establir que si el genotip és VPH16, el risc de progressió cap a una lesió d’alt risc arriba fins al 32,1% i és molt més ràpid, mentre que en el genotip VPH18 la progressió és del 14,3% i es redueix fins al 5,8% en els altres VPH d’alt risc. En el cas de no detectar cap virus d’alt risc la progressió és pràcticament nul·la.

“Això podria implicar un canvi en el protocol de tractament d’aquesta patologia. En el cas que el genotip fos VPH16 o 18, seria convenient indicar ràpidament una colposcòpia (examen del coll de l'úter i presa de mostres) i un control estricte per estudiar com evoluciona la LSIL, mentre que si el genotip no fos cap d’aquests dos la conducta podria ser més expectant, i en els casos no produïts per VPH d’alt risc no caldria fer cap tractament.” explica el Dr. Solé.

El diagnòstic habitual d'aquestes lesions és la citologia cervicovaginal o test de Papanicolau que permet detectar i identificar canvis anormals en les cèl_·lules del coll de l'úter produïdes pel VPH abans que es pugui desenvolupar un càncer. Es considera que entre trenta i quaranta tipus de VPH es transmeten normalment per contacte sexual, però d’aquests només uns 12 es consideren d’alt risc perquè poden iniciar un càncer cervical, entre els que destaquen el VPH 16 i el 18 com els més perillosos.