Notícies

27 de gener de 2015 - Notes de Premsa

Creixen els trasplantaments a l’Hospital del Mar gràcies a un enfocament pioner a Catalunya

Els trasplantaments en asistòlia controlada permeten augmentar el nombre d’òrgans disponibles i ajudar a més persones en espera d’un ronyó

L’Hospital del Mar, seguint l’exemple d’altres països com Holanda i d’altres centres a l’Estat espanyol, ha estat el primer en implantar aquest nou enfocament de la donació d’òrgans a Catalunya, amb un gran suport de les famílies dels pacients. L’han seguit altres tres centres des de llavors i ha estat molt ben valorat per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). La donació en asistòlia controlada és un dels camins més clars per a l’augment del nombre de trasplantaments (són el 9% a Catalunya el 2014), en un moment en què els donants procedents d’accidents de tràfic han disminuït dràsticament i els donants clàssics en mort encefàlica s’estabilitzen.

El programa de trasplantaments en asistòlia controlada ha permès obtenir des de la seva posada en marxa al voltant de 20 òrgans en aquest centre, que d’altra manera no s’haguessin pogut aprofitar i que contribueixen a què els pacients en llista d’espera del centre puguin ser atesos i trasplantats més ràpidament. L’any 2014 hi havia 1.094 malalts en llista d’espera a Catalunya per a transplantament renal.

En què consisteix?

L’asistòlia controlada es dóna en els casos en què, d’acord amb la família, es decideix la limitació del suport vital d’un malalt que es troba en una situació irreversible, sigui per malalties pulmonars molt greus, danys cerebrals i, en general, situacions sense retorn que normalment impliquen la desconnexió dels suports i que, fins ara, no permetien la recuperació dels òrgans del pacient. En aquest moment ja és possible fer-ho, programant la retirada del suport i la preparació del donant en un entorn controlat com la UCI o el quiròfan, on s’espera l’aturada cardiorespiratòria i mort cerebral espontània, que en un 95% dels casos es produeix en la primera hora, i es procedeix llavors a l’extracció dels òrgans en les condicions més òptimes per al seu trasplantament a una persona que el necessita. Així, aquestes persones que haguessin mort sense més, poden marxar amb un últim gran gest d’ajuda als altres.

Per què resulta tan exitós?

Perquè compta amb un gran suport, el de les famílies dels pacients que es troben en aquestes greus situacions. Si els malalts que clàssicament són candidats a donar els seus òrgans sovint han patit un accident brusc i és més complicat prendre aquest tipus de decisions en poc temps, en canvi, les famílies que han estat a les Unitats de Cures Intensives durant un llarg temps, han pogut fer-se a la idea de tot allò que la seva pèrdua comporta, incloent-hi plantejar-se la donació d’òrgans. Fins al moment, no ha hagut cap negativa a la donació, davant d’un percentatge al voltant del 17% dels donants per mort encefàlica.

En tot aquest procés el comitè d’ètica assistencial de l’Hospital del Mar es manté a disposició de famílies i professionals sanitaris per acompanyar i ajudar a prendre les decisions més ajustades als valors del pacient i de les persones que intervenen.

Cap a on va el programa?

El Programa de Trasplantaments renals de l’Hospital del Mar és un dels més ambiciosos de Catalunya, ja que ha passat de realitzar 29 trasplantaments l’any 2009 a un total de 76 l’any 2014, amb un Pla de creixement per als propers anys basat en part en la implantació del programa d’asistòlia controlada, que es pot arribar a estendre als hospitals de l’àrea de referència que no realitzen trasplantaments però que donen els seus òrgans a l’Hospital del Mar.

Escurçant el temps d’atenció dels pacients més greus

Tal com succeeix amb la implantació de noves estratègies per a reduir l’espera dels malalts candidats a trasplantament, també s’estan escurçant els temps d’atenció als pacients als qui es detecten malalties greus com el càncer. Així, l’any 2014 l’Hospital del Mar presenta xifres entre el diagnòstic i tractament dels principals processos oncològics al voltant dels 30 dies. En aquest sentit, el temps entre el diagnòstic d’un càncer colorectal i el seu tractament és només de 24 dies, i el de pulmó, entre la detecció i l’inici de la teràpia, de 29 dies i en el cas del càncer de mama, és de 35 dies.

També l’any 2014 destaca l’increment de les intervencions quirúrgiques en un 12% i la disminució del 36% pel que fa al temps de demora en el conjunt dels 14 procediments quirúrgics en garantia, passant dels 5.9 mesos de mitjana als 3.8 actuals. En aquests moments cap pacient està en espera més de 6 mesos per als esmentats procediments en garantia.