Notícies

4 de setembre de 2006 - Notes de Premsa

Un estudi dirigit per l'IMIM demostra un nou mecanisme per el qual l'oli d'oliva verge redueix el risc de malalties cardiovasculars

Els polifenols de l'oli d'oliva verge són els reductors del risc cardiovascular i no únicament els greixos monoinsaturats com es creia

La prestigiosa revista Annals of Internal Medicine , publica els últims resultats aconseguits per l'estudi europeu "Eurolive Project" que es va iniciar l'any 2002 i que ara demostra de manera definitiva, que el contingut de polifenols de l'oli d'oliva protegeix contra el risc cardiovascular. 

Aquest estudi, dirigit i coordinat per la Dra. Mª Isabel Covas i el seu equip des de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM) fa un pas endavant al comparar diferents tipus d'oli d'oliva i conclou que, entre tots els olis d'oliva, l'oli d'oliva verge augmenta aquesta protecció cardiovascular gràcies al seu ric contingut en polifenols. Aquests polifenols són substàncies d'origen vegetal que consumim a través de la dieta i que presenten importants propietats antioxidants gràcies al bloqueig de radicals lliures.

 

Aquesta polèmica sobre els efectes cardioprotectors de l'oli d'oliva no és nova. Tot i que tothom donava per sabut els efectes beneficiosos de l'oli d'oliva i la dieta mediterrània sobre aquelles malalties asociades a l'estrès oxidatiu, fins ara no hi havia evidència científica suficient per fer una recomanació a nivell poblacional dels beneficis de l'oli d'oliva verge en front d'altres tipus d'olis d'oliva i d'olis en general. Aquest estudi representa una peça clau per aquestes recomanacions i aporta informació de gran repercussió per a la comunitat, especialment en poblacions o païssos on l'oli d'oliva no forma part habitualment de la dieta.

 

Els resultats de l'estudi EUROLIVE

Aquest treball forma part d'una sèrie de publicacions fruit dels resultats obtinguts de l'estudi EUROLIVE, que tenia com a objectiu evaluar els efectes beneficiosos de l'oli d'oliva sobre el dany oxidatiu en humans i posar fi al debat obert sobre el benefici associat al consum d'oli d'oliva verge a través de resultats i evidència científica. Publicació rera publicació, s'han demostrat els beneficis dels polifenols de l'oli d'oliva, així com els paràmetres sobre els quals actuen.

 

L'Estudi EUROLIVE es va iniciar l'any 2002 i va finalitzar l'any 2004. Hi han participat 200 voluntaris sans de 5 països europeus: Espanya, Dinamarca, Finlandia, Itàlia i Alemanya. La direcció i coordinació d'aquest estudi s'ha realitzat a l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM), tot i que els investigadors involucrats en l'estudi pertanyen a 7 centres de recerca europeus entre els que hi figura el Departament de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona (UB).

 

En l'estudi s'han administrat olis d'oliva amb diferents continguts polifenòlics (baix contingut, mig i alt) als voluntaris a dosis similars i inclús inferiors, a les consumides diàriament en una dieta mediterrània tipus (25 ml/dia), durant periodes de 3 setmanes. El contingut fenòlic dels diferents olis era de 2.7 mg per kg d'oli, 164 mg/kg i 366mg/kg respectivament. El colesterol bo (HDL) va augmentar linialment respecte a la dosis de polifenols, és a dir, a major concentració de polifenols major HDL. Els Triglicèrids van disminuir en tots els casos en administrar oli d'oliva i no només en administrar oli amb alt contingut fenòlic. La proporció de colesterol total/HDL va disminuït en relació directa amb el contingut polifenòlic dels olis. Finalment, els marcadors d'estrès oxidatiu (oxidació de les LDL) també van disminuir a major quantitat de polifenols en l'oli d'oliva. Aquest últim paràmetre és un dels principals factors de risc per a l'aterosclerosi. L'estudi conclou: que l'efecte antioxidant d'aquests polifenols és clau per a la millora del perfil lipídic (augment de les HDL, disminució dels triglicèrids, disminució de la proporció de colesterol total/HDL i disminució de l'oxidació dels lípids).

 

Al marge de la ja coneguda composició en greixos monoinsaturats, vitamina E i beta-carotens (antioxidants de l'oli d'oliva), aquest estudi situa als polifenols continguts majoritàriament en l'oli d'oliva verge (tirosol, hidroxitirosol, oleuropeina, lignants,…) com a co-responsables de la reducció del risc cardiovascular, pel seu efecte antioxidant del perfil lipídic. Per tant, l'oli d'oliva verge és el que millor protegeix contra el dany oxidatiu.

 

Per què oli d'oliva?

El dany o l'estrès oxidatiu és el desequilibri entre els compostos oxidants i antioxidants en l'organisme. Els compostos oxidants, els anomenats "radicals lliures" es compensen amb els antioxidants, i per això tenen un paper fonamental els que ens proporciona la dieta. Els polifenols són substàncies d'origen vegetal presents en l'oli d'oliva verge. La seva estructura química els hi confereix extraordinàries característiques antioxidants, atrapant els radicals lliures. Aquests radicals lliures són substàncies que tenen un electró no aparellat que busca l'equilibri robant l'electró que li manca a altres substàncies i per tant oxidant-les. Si hi ha més compostos oxidants que antioxidants (estrès oxidatiu) aquests contribueixen al desenvolupament de malalties com el càncer o l'arteriosclerosi. L'oxidació de les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) o l'anomenat popularment colesterol dolent és, per exemple, un primer pas en el desenvolupament d'aterosclerosi i malaltia coronària.

 

Aquesta informació donarà opcions als consumidors a l'hora d'escollir els seus hàbits nutricionals i el tipus d'oli que volen consumir en funció de la seva qualitat, gust, color i preu. L'oli d'oliva no s'ha de prendre sol ni com a medicina, sinó com a part dels àpats, cru per amanir o amb una torrada, per exemple. En si mateix no augmenta el pes dels consumidors si ho fan a raó de 2-3 cullerades (25ml)/dia. El contingut fenòlic de l'oli és un paràmetre a tenir en compte per part del consumidor i el que major contingut aporta és l'oli d'oliva verge, per això té un gust més fort, una mica amarg i una tonalitat més verda que els olis amb baix contingut fenòlic.