Notícies

2 de desembre de 2015 - Informació general

Un nou informe de l’Agència Europea per a la Monitorització de drogues explora els trastorns per ús de substàncies i salut mental combinats

L’informe ha estat realitzat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD)

La coexistència de la malaltia mental i les drogues psicoactives o altres problemes de consum de substàncies - també coneguda com "comorbiditat" o "diagnòstic dual" - és un tema que ha estat en el punt de mira de l'Agència Europea per a la Monitorització de drogues (EMCDDA) per més d'una dècada. Aquesta agència té per objectiu proveir d'informació objectiva i fiable pel que fa a les drogues i les seves conseqüències.

Com que la preocupació al voltant d'aquest tema no ha parat de créixer, la EMCDDA acaba de publicar l'anàlisi més complet realitzat fins ara a nivell europeu en relació a aquest tema. El treball porta per títol "La comorbiditat de l'ús de substàncies i els trastorns mentals a Europa" i ha estat realitzat per Marta Torrens coordinadora del grup de recerca en Addiccions de l'IMIM i cap del Programa d'Addiccions de l'INAD, Joan-Ignasi Mestre-Pintó investigador del mateix grup de recerca i Antònia Domingo-Salvany coordinadora del grup d'Epidemiologia de les drogues d'abús també de l'IMIM.

La comorbiditat psiquiàtrica és altament prevalent entre les persones amb problemes de consum de substàncies; pot conduir a un major risc d'hospitalització, al suïcidi i al comportament criminal i és difícil de manejar i tractar. Aquesta revisió de la literatura ofereix, a polítics i professionals que treballen en el camp de les drogues, una descripció detallada del concepte i les eines disponibles per l'avaluació i el diagnòstic.

"La detecció i el tractament adequat dels trastorns mentals comòrbids i els trastorns per ús de substàncies és un dels principals reptes als quals els responsables polítics, els professionals i els metges que treballen en el camp de les drogues s'enfrontarà en els propers anys", diu el director de l'EMCDDA, Wolfgang Götz.

"Reconèixer i respondre a la realitat d'aquest tipus de trastorns és un pas important per brindar una millor atenció a les moltes persones que es veuen afectades per aquests problemes interrelacionats", afegeix Götz.

El vincle entre el consum de substàncies i problemes de salut mental és complex i la interacció entre els dos pot jugar a molts nivells. En alguns casos, el trastorn psiquiàtric pot ser un factor de risc per al consum de substàncies, mentre que en altres és l'ús de la substància que desencadena el trastorn mental. La coexistència dels dos planteja una sèrie de reptes com la cronicitat, els mals resultats del tractament, l'augment de la morbiditat i, en alguns casos, més criminalitat.

Algunes de les combinacions més comunes pel que fa al consum de drogues i als trastorns mentals es presenten a la publicació, juntament amb les corresponents recomanacions clíniques i les mesures de resposta implementades en entorns de tractament a tot Europa. La forma més habitual de la comorbiditat és la combinació d'un trastorn per ús de substàncies amb la depressió; mentre que l'ansietat també és freqüent. L'ús de determinades substàncies també pot estar associada amb una condició específica de salut mental (per exemple, el consum de cànnabis amb la psicosi, l'ús d'opioides amb una sèrie de condicions, com ara trastorns antisocials / límit de personalitat).

Existeixen dades sobre la prevalença de comorbiditat psiquiàtrica entre els consumidors de drogues a Europa, però són limitades i heterogènies respecte als mètodes i poblacions diana . "Segueix sent important estudiar l'aparició de comorbiditat psiquiàtrica en els usuaris de drogues", diu l'informe, "tant per determinar la seva magnitud com per ajudar a millorar la cobertura d'un tractament adequat".

L'ús d'eines de detecció i diagnòstic validades

L'informe exposa la varietat d'instruments disponibles en l'actualitat per avaluar la comorbiditat psiquiàtrica en els pacients amb trastorns per ús de substàncies i presenta una selecció d'eines que s'utilitzen per a la detecció i el diagnòstic. L'elecció de l'instrument més adequat (o conjunt d'instruments) es basa en una sèrie de criteris com: el context; objectius de l'avaluació; temps disponible i l'experiència del personal. Les recomanacions pràctiques que s'ofereixen inclouen l'ús d'instruments validats de detecció i de diagnòstic.

El tractament dels trastorns comòrbids: reptes

El tractament de les persones que pateixen de trastorns comòrbids és un repte a causa de la seva complexa naturalesa. Encara que la qüestió de proporcionar un tractament eficaç en aquesta àrea es considera important pels professionals de les drogues i de la salut mental, hi ha una manca de consens a Europa pel que fa al tractament més adequat i l'estratègia farmacològica i psicosocial més apropiades a adoptar.

L'informe descriu una sèrie de barreres per al tractament, incloent: la separació dels àmbits de tractament de la salut mental i l'ús de drogues en la majoria dels països europeus; l'ús insuficient d'experiència combinada per al tractament de tots dos trastorns alhora; i la falta d'un tractament adequat, de reglaments i de recursos financers. Les recomanacions pràctiques inclouen la consideració i el tractament dels dos trastorns simultàniament des d'una perspectiva multiprofessional.

Els tipus de tractament i la forma com s'organitzen i s'apliquen a tota Europa difereixen considerablement. L'informe presenta una visió general de les opcions de tractament existents (i les llacunes actuals) per als trastorns comòrbids en 30 països europeus (28 Estats membres de la UE, Noruega i Turquia) i demana una revisió més a fons de l'organització del servei a tot Europa.

Una càrrega per als sistemes de salut i els legals

"Tenint en compte la càrrega dels sistemes de salut i els legals, els trastorns mentals comòrbids entre usuaris de drogues resulten en alts costos per a la societat i donen lloc a desafiaments no només per als metges, sinó també per als polítics", diu l'informe. Afegeix que un dels principals reptes en els propers anys es centrarà en: 'on, com i per quant temps es tractarà aquests pacients ".

L'informe conclou amb una sèrie de recomanacions, entre elles: la detecció sistemàtica i el tractament dels trastorns de salut mental comòrbids en les persones amb trastorns per ús de substàncies; el desenvolupament de futurs estudis per millorar el coneixement per a la cura i tractament; una revisió de possibles intervencions primerenques per identificar els casos d'alt risc; i la inclusió d'elements de comorbiditat psiquiàtrica en els sistemes d'informació actuals a tot Europa.