Notícies

9 d'octubre 2006 - Notes de Premsa

La manca de col·laboració entre especialitats mèdiques pot alterar l'enfocament en el tractament del càncer de pròstata.

Segons un estudi publicat en el British Journal of Urology i signat, entre altres, pel Dr. Joaquim Bellmunt del Servei d'Oncologia de l'Hospital del Mar

La formació d'un equip multidisciplinar (una suma d'uròlegs, oncòlegs i radiòlegs) en els assaigs clínics que estudien el càncer de pròstata hormonoresistent ha obert nous camins en el tractament d'aquesta malaltia.

La revista BJU International (British Journal of Urology) publica un article, signat entre altres pel Doctor Joaquim Bellmunt, cap de secció d'oncologia de l'Hospital del Mar de Barcelona, on s'expliquen els beneficis que s'observen rera l'associació d'un grup multidisciplinar en el que s'utilitza el fàrmac docetaxel com a base de la teràpia en pacients amb càncer de pròstata hormonoresistent. Aquests assaigs clínics han demostrat que es pot utilitzar quimioteràpia (amb docetaxel com a base) amb resultats esperançadors en el càncer de pròstata, i per aquesta raó s'han obert nous camps en la teràpia i en la recerca en aquesta malaltia que fins ara no es consideraven adients.

 

Sumari de barreres que obstaculitzen la col·laboració entre metges.

 

El treball conjunt dels investigadors ha facilitat la detecció de problemes i de mancances que fins ara no s'havien tingut prou en compte en el disseny de la recerca i del tractament en l'estudi del càncer de pròstata. L'absència d'interacció entre uròlegs i oncòlegs en el passat, mantenir el prejudici que fa pensar que la col·laboració entre departaments pot no beneficiar els pacients, la manca de "feedback" entre oncòlegs i uròlegs, la falta de comunicació entre departaments des de les primeres etapes de la malaltia pel que fa als casos complicats, la diferència d'opinions i de protocols entre uròlegs i oncòlegs en l'administració d'un determinat fàrmac, són alguns dels obstacles detectats per un equip d'investigadors de diferents països entre els que es troba l'oncòleg Joaquim Bellmunt, de l'Hospital del Mar de Barcelona.

 

L'enfocament multidisciplinar en el càncer de pròstata.

 

El càncer de pròstata és el segon càncer més freqüent entre els homes en el nostre entorn. És la segona causa de mort per càncer en els homes en els països occidentals, després del càncer de pulmó. És molt important detectar-lo a temps, establir un ràpid diagnòstic i procurar l'administració d'un tractament lo més aviat possible; la pitjor expectativa d'esperança de vida la trobem quan el tumor es descobreix en etapes avançades. Davant d'aquesta situació, s'evidencia la necessitat d'establir una col·laboració lo més estreta possible entre uròlegs, oncòlegs i radiòlegs. La formació d'un grup multidisciplinar entre metges especialistes en urologia, oncologia i radiologia en el tractament del càncer de pròstata requereix d'un sistema educatiu que faciliti i estimuli les relacions entre els professionals de les diferents branques de la medicina. En l'actualitat, en alguns països es reconeix la subespecialitat d'urologia oncològica, mentre que, per un altre costat, en alguns departaments d'oncologia ja s'admet la necessitat de disposar d'una nova estructura que reforci l'experiència adquirida en ambdues especialitats en el tractament del càncer de pròstata. Es comença a obrir així el camí del treball conjunt entre especialitats mèdiques per a la resolució dels problemes de salut. D'aquesta manera, les preguntes sense resposta en l'àmbit de la biomedicina, i que fins ara es responien per separat segons les branques en que aquesta es dividia, ara sembla que poden començar a encarar-se i a revisar-se des d'un punt de vista més global.

 

S'obren nous camins en l'ús del tractament mèdic del càncer de pròstata.

 

Els assaigs clínics són una eina excel·lent per a respondre preguntes des d'un punt de vista científic en el camp de la biomedicina. S'ha observat que quan diferents especialitats treballen conjuntament en un únic assaig clínic s'obtenen respostes enfocades d'una forma més satisfactòria que si, pel contrari, es treballa per separat. En el cas que ens ocupa, els resultats positius obtinguts en la fase tres de l'assaig clínic que tracta amb docetaxel a malalts que pateixen Càncer de Pròstata hormonoresistent (AIPC, en anglès), i en el que han participat, en un sol grup, uròlegs, oncòlegs i radiòlegs, suggereixen el benefici del plantejament d'un equip multidisciplinar. Fins a la publicació dels estudis TAX 327 i SWOG 9916 (Southwest Oncology Group) el tractament amb quimioteràpia en el càncer de pròstata no era de gran utilitat, i s'emprava només en les etapes més avançades (metastàsiques) de la malaltia. En cada cas, es combinaven opcions com la cirurgia, la hormonoteràpia, la radioteràpia; la quimioteràpia, pel contrari, era qüestionada per la seva eficàcia en aquesta malaltia. Després de l'aparició d'aquests estudis, en els que s'utilitzen combinacions de docetaxel més altres fàrmacs com la prednisona, la percepció de l'ús de la quimioteràpia en el càncer de pròstata ha experimentat un canvi considerable. El tractament hormonal clàssic planteja problemes en alguns pacients pels seus efectes secundaris i per les resistències observades en les fases avançades metastàsiques. El docetaxel, emprat ja fa temps en el càncer de pulmó, en el càncer d'estómac o en el càncer de mama, ha demostrat ara, gràcies a aquests estudis, la seva eficàcia també en el càncer de pròstata.

 

Això també ho recull un altre article publicat també en la revista BJU International i signat pel Dr. Bellmunt, en el qual es demostra que les persones d'edat avançada també es poden beneficiar dels tractaments amb quimioteràpia, lluny del que s'havia pensat fins ara.