Notícies

15 de juny de 2016 - Informació general

Pilar Navarro rep la I Beca de recerca “Carmen Delgado / Miguel Pérez-Mateo contra el càncer de pàncreas”

El dimarts 14 de juny la Asociación Española de Pancreatología (AESPANC) i Asociación Cáncer de Páncreas (ACANPAN) han lliurat a Pilar Navarro, coordinadora del grup de recerca en Mecanismes Moleculars de la Tumorigènesi de l'IMIM, la beca de recerca "Carmen Delgado / Miguel Pérez-Mateo contra el cáncer de pàncreas" pel projecte "Galectina-1: una nueva diana para el desarrollo de herramientas diagnósticas y terapéuticas para el cáncer de páncreas". La beca està dotada amb 40.000 euros, import recaptat en la darrera edició de la "Carrera Popular de las 2 ciudades contra el Cáncer de Páncreas", una iniciativa solidària que es va portar a terme simultàniament entre Las Rozas (Madrid) i Alacant.

“El nostre projecte d'investigació planteja utilitzar una proteïna anomenada Galectina-1 com element diagnòstic i com a diana terapèutica per produir fàrmacs pel càncer de pàncrees. Aquest estudi es basa en resultats obtinguts pel grup de recerca de l’IMIM en els últims anys que han demostrat, d'una banda, que Galectina-1 es troba en nivells anormalment elevats en els pacients amb el tipus de càncer de pàncrees més freqüent, denominat adenocarcinoma ductal pancreàtic (més del 90% dels casos) i, d'altra banda, que el bloqueig d'aquesta proteïna frena la progressió del tumor en animals, i per tant representa un possible nou tractament per al càncer de pàncrees” explica Pilar Navarro. Amb aquest projecte s'espera avançar un pas més en aquest estudi i generar noves eines a partir de Galectina-1 que puguin ser útils en la pràctica clínica d'aquesta devastadora malaltia.

El projecte està dirigit per Pilar Navarro i compta amb un equip multidisciplinar de l'IMIM - José Yélamos, Neus Martínez, Mireia Moreno-, investigadors del servei de Patologia de l'Hospital del Mar -Lluis Barranco i Mar Iglesias- i investigadors del CNIO i del CIEMAT.

Els mètodes actuals per diagnosticar i tractar el càncer de pàncrees, lamentablement, són molt poc eficaços. De fet, la gran majoria dels pacients són diagnosticats quan la malaltia està ja en una fase molt avançada i és de difícil curació. D'altra banda, les propietats intrínseques d'aquest tumor, que es caracteritza per la presència d'un abundant estroma (teixit no tumoral que acompanya el càncer i afavoreix el seu creixement) impedeixen l'arribada eficaç dels fàrmacs i, per tant, tenen una baixa resposta als tractaments convencionals.

"El nostre projecte planteja utilitzar la detecció de Galectina-1 per diagnosticar el càncer de pàncrees, bé a partir de mostres de sang o bé per PET, dos mètodes de diagnòstic que poden ser fàcilment incorporats a la pràctica clínica, i que poden complementar o millorar les tècniques actuals que s'utilitzen de rutina per a diagnòstic d'aquest càncer. A més, el bloqueig de la proteïna Galectina-1 mitjançant inhibidors permetria atacar l'estroma, aquest component del tumor que sabem que és essencial per al fatal avenç de la malaltia" afegeix la investigadora.

Aquesta aproximació terapèutica contra l'estroma seria diferent i complementària a les teràpies convencionals, que estan dirigides contra la pròpia cèl·lula tumoral, i que malauradament no han demostrat ser eficaces en aquesta malaltia. El projecte espera que el desenvolupament d'aquest tipus d'inhibidors de Galectina-1 i "anti-estroma" representi un avenç important per al tractament dels pacients amb càncer de pàncrees.

Una malaltia amb poca inversió en recerca

Si bé existeixen diferents iniciatives tant públiques com privades per finançar projectes d'investigació sobre aquesta malaltia, els fons destinats són escassos i estan molt per sota dels que es destinen a altres tipus de càncer on la prevalença és molt més gran (còlon, mama, pulmó) . Això explicaria perquè els avenços en la supervivència dels pacients amb càncer de pàncrees han estat molt menors.

El càncer de pàncrees pertany al que es denominen "malalties òrfenes", és a dir, que la seva incidència és baixa (menys de 5 nous casos / 100.000 habitants / any) i per tant no hi ha una elevada consciència político-social per investigar en aquest càncer ja que no es considera un problema econòmic-sanitari de primer ordre. Això es tradueix en què els avenços en les taxes de curació no hagin experimentat millores destacables en els darrers anys, a diferència de tumors com còlon o mama, on les inversions realitzades en investigació han donat lloc a la implantació de mètodes de diagnòstic precoç i tractaments avançats, que s'han reflectit en un augment molt important en les taxes de supervivència.

Per això, el càncer de pàncrees tot i que representa menys dels 5% dels tumors, com que es diagnostica tard i no té un tractament eficaç, ocupa la quarta posició en mortalitat per càncer i s'estima que a l'any 2020 serà el segon tumor més mortal, darrera del de pulmó. Per tant, i com s'ha demostrat en altres càncers, l'única manera d'evitar aquest panorama tan desolador és augmentar els recursos per promoure la recerca sobre el càncer de pàncrees i trobar nous mètodes de diagnòstic precoç i tractaments eficaços.

"Aquestes beques són una iniciativa excel·lent, ja que permeten que es duguin a terme projectes d'investigació sobre càncer de pàncrees i sumar esforços de tota la comunitat científica que estudiem aquesta patologia per intentar millorar el seu mal pronòstic i augmentar la supervivència dels pacients. A més, tenen un efecte multiplicador, ja que ajuden a la creació d'una consciència ciutadana que fomenta la inversió en la recerca d'aquesta malaltia" conclou la Dra. Navarro.