Notícies

27 de novembre de 2006 - Notes de Premsa

Noves estratègies en el tractament del càncer renal metastàsic

Publicat a la revista British Journal of Urology

L'Hospital del Mar té actualment en marxa estudis i protocols per a l'ús combinat de noves molècules denominades "terapèutiques diana", emprades en aquest tipus de càncer. Els nous descobriments, i la recerca de noves teràpies, donen esperances per a la resolució d'una malaltia que, fins ara, s'havia abordat amb tractaments completament ineficaços

El carcinoma de cèl·lules renals suposa del 90 al 95% de les neoplàsies malignes del ronyó. La majoria dels casos apareixen en persones d'entre els 50 i els 70 anys.

 

Un equip d'investigadors liderat pel doctor Joaquim Bellmunt, cap clínic del servei d'oncologia de l'Hospital del Mar de Barcelona, ha publicat un article a la revista British Journal of Urology on es descriuen els últims avenços sobre el tractament del càncer de cèl.lules renals metastàsic, i on s'expliquen els estudis més recents i innovadors sobre aquesta malaltia, recollits en la darrera sessió de la American Society of Clinical Oncology 2006. Els assaigs clínics més recents proven l'ús de nous fàrmacs i els comparen amb els utilitzats fins ara. L'equip que lidera el Dr. Bellmunt a l'Hospital del Mar té actualment en marxa estudis i protocols per a l'ús combinat de aquestes noves molècules denominades terapèutiques diana, emprades en aquest tipus de càncer.

 

Fins fa pocs anys, el tractament de la fase metastàsica d'aquesta malaltia no era gens efectiu. De fet, es considerava que aquesta fase (on el càncer ha envaït òrgans i teixits d'arreu de l'organisme) no tenia tractament, i s'associava, per tant, a una supervivència ínfima. Ni la radioteràpia, ni la quimioteràpia, ni la hormonoteràpia, ni tampoc la immunoteràpia eren efectives. Ara, però, les noves recerques obren portes a tenir en compte.

 

Els nous descobriments de les bases genètiques i moleculars faciliten la recerca.

En els darrers anys s'ha avançat molt en el coneixement dels mecanismes genètics i moleculars del càncer en general i, particularment, del càncer de cèl.lules renals. Aquest fet ha estat determinant en l'abordatge farmacològic de la malaltia. En aquest sentit, les estratègies terapèutiques es centren, per una banda, en la inhibició de la divisió cel·lular de les cèl·lules malignes i, per una altra, en la inhibició del creixement tumoral per impediment de la seva alimentació sanguínia (inhibició de l'angiogènesi).

 

Pel que fa a la inhibició de la divisió cel·lular, la recerca de nous fàrmacs s'ha concentrat en el receptor del factor de creixement epidèrmic ( EGFR, en anglès). L'activació d'aquesta molècula desencadena la proliferació cel.lular i, per tant, la proliferació del càncer. Aquest receptor s'expressa en el 50-90% de les cèl.lules del carcinoma renal. Així doncs, un fàrmac que tingui com a diana aquest molècula pot, en teoria, impedir el creixement de les cèl·lules malignes, constituint-se d'aquesta manera com un excel·lent objectiu terapèutic.

 

Per una altra banda, pel que fa a la inhibició de l'angiogènesi, la investigació farmacològica s'ha centrat en els receptors del factor de creixement de l'endoteli vascular (VEGFR, en anglès), i en el receptor del factor de creixement derivat de les plaquetes (PDGFR). Els fàrmacs que tinguin com a diana aquestes molècules podran impedir, en teoria, l'alimentació sanguínia del tumor maligne i, per tant, impedir el seu creixement.

 

Nous fàrmacs que lluiten contra la divisió cel.lular i inhibeixen l'angiogènesi en el càncer renal metastàsic.

Els estudis s'han basat en els darrers coneixements sobre mecanismes moleculars de divisió, i sobre comunicació intracel.lular per activació de molècules-senyals. S'ha observat que l'activació de l' EGFR desencadena una cascada de comunicacions intracel.lulars que activen la divisió de la cèl.lula. Així també, s'ha descobert la extraordinària importància que té el bloqueig del creixement i la proliferació vascular en l'inhibició de creixement del càncer renal. Tots aquests assaigs s'han presentat recentment en el darrer congrés de l'American Society of Clinical Oncology.

 

El " Lapatinib " és un fàrmac en estudi que inhibeix dos dels receptors de la família EGFR. En la fase III de l'assaig clínic corresponent es compara la seva eficàcia amb la teràpia hormonal. Els resultats no han estat però del tot concloents El fàrmac en estudi " Temsirolimus " és un antibiòtic (en concret, un macròlid), que paralitza les comunicacions intracel.lulars que duen a la divisió de la cèl.lula maligne. Dels resultats obtinguts, destaca la millora de la supervivència produïda per aquest fàrmac en pacients denominats de "alt risc", la qual cosa fa pensar en el seu ús dins la primera línia de tractament de la malaltia. A més, s'ha descobert que el pacient tolera millor el " temsirolimus " que l'interferó (fàrmac utilitzat fins ara, amb poc èxit, i que presentava importants efectes adversos). També en estudi, i amb un mecanisme d'acció similar a "temsirolimus", és el " RADOO1 ".

 

El " Bevacizumab " és un anticòs monoclonal que té com a diana el VEGF. Es compara la seva eficàcia al afegir-ho o no al interferó. Els resultats d'aquest estudi estan encara pendents.

 

El " Sorafenib " és un potent inhibidor de la transmisió de senyals que es produeixen en els receptors cel·lulars VEGFR , PDGFR a mes de RAF. S'han comparat els seus possibles beneficis després de l'interferó. L'assaig ha demostrat un clar benefici en augmentar la supervivencia lliure de progresio tumoral en aquesta situació. En estudis pre-clínics en ratolins s'ha observat que el " Sunitinib " és també un inhibidor de la transmisio de senyals en els receptors VEGFR i de PDGFR i que impedeix el creixement de les cèl.lules endotelials dels vasos sanguinis i de la proliferació de fibroblasts. Aquesta teràpia ha demostrat ser clarament superior a l'interferó en el tractament inicial del càncer renal metastatic. Això fa considerar el seu ús dins la primera línia de tractament de la malaltia. Amb mecanismes d'acció semblants trobem també el " Axitinib " i el " Neovastat ".

 

Reptes de futur.

 

Els nous coneixements han obert camins en el tractament d'una malaltia que, fins ara, es resistia a solucionar-se. Alhora, aquests avenços també plantegen nous reptes per a els tradicionals punts de vista que, fins fa poc, es tenien sobre la metàstasi del càncer de cèl.lules renals. Actualment es necessiten encara més estudis que determinin definitivament l'enfocament de la teràpia d'aquesta malaltia i els criteris i protocols a tenir en compte respecte els medicaments que se'n derivin, en això hi treballa l'Hospital del Mar liderant alguns dels estudis actuals que combinen Sorafenib, Sorafenib + Quimioteràpia i RADOO1.