Notícies

21 de juliol de 2017 - Notes de Premsa

Hospital de la Família Olímpica, 25 anys d'una fita històrica per a l'Hospital del Mar

Un grup de metges va escriure una carta a l’alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, demanant ser Hospital Olímpic, i aquella mateixa nit la van dipositar personalment a la bústia del seu domicili.

Dimarts 25 de juliol se celebren 25 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. La candidatura Olímpica de la ciutat, l'any 1986, va originar una gran eufòria entre els barcelonins i catalans, i també entre els professionals de l'Hospital del Mar, que la visqueren com la possibilitat d'esdevenir l'hospital de referència dels Jocs Olímpics. La mateixa nit del 17 d'octubre de 1986, alguns metges van escriure una carta adreçada a l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, i la van portar personalment a la bústia del seu domicili.

"Quan l'Hospital va saber que es demanava per a la ciutat de Barcelona l'organització de les Olimpíades, en una trobada de metges vam pensar que podria ser una bona oportunitat per donar un salt endavant. En una reunió informal vam redactar una carta en què demanàvem al llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ser l'hospital olímpic en cas de ser escollida la capital catalana. Aquella mateixa nit la vam dipositar a la bústia de casa seva.... No sé si va ser aquesta iniciativa o si ja estava previst pel fet que la Vila Olímpica fos aquí al costat, però el cert és que vam esdevenir, efectivament, l'hospital de referència dels Jocs. Sens dubte era una fita en la història de l'Hospital del Mar", explica el Dr. Pere Benito, actual cap del servei de Reumatologia, i coordinador de l'assistència a la Família Olímpica a l'Hospital del Mar l'any 1986.

Així és com es va gestar que el desembre de 1989 el COOB'92 designés l'Hospital del Mar hospital de la Família Olímpica. En aquell moment també es va aprovar el Pla d'assistència Olímpica, que recollia totes les estratègies en l'àmbit de l'assistència sanitària durant l'esdeveniment, amb la remodelació de les instal·lacions de l'Hospital del Mar, i l'inici del definitiu període de modernització del centre.

La remodelació arquitectònica de l'hospital va suposar que la seva superfície útil passés de 26.000 a 42.707 m². No tan sols es va tractar d'una ampliació d'àrees construïdes, sinó que va passar a ser un hospital gairebé tot ell remodelat que va incorporar el més modern centre d'investigació mèdica del país, l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica - IMIM, actual Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques.

Durant la celebració dels Jocs, l'hospital va atendre un total de 954 pacients, tot i que el nombre de membres de la Família Olímpica que tenia accés gratuït als serveis sanitaris del centre era de 24.655. Sempre serà recordat el primer pacient que es va atendre, un ciclista americà que havia patit una fractura de fèmur dies abans d'iniciar-se els Jocs. El metge de la seva delegació volia traslladar-lo als Estats Units, però va optar per fer un "examen" al cap del servei de Traumatologia, i al mateix Dr. Benito, i va decidir que l'hospital era apte per operar-lo. La intervenció es va realitzar amb èxit i es va resoldre el problema.

Durant la celebració dels Jocs, el Laboratori Antidopatge de l'Hospital del Mar va desplegar àmpliament els seus mitjans i va ser l'encarregat de realitzar els controls antidopatge de tots els atletes i les anàlisis de control de sexe.

Els mitjans de comunicació van valorar de manera unànime l'èxit de l'Hospital en l'atenció als Jocs Olímpics i Paralímpics, reconeixement que va ser reforçat amb el guardó nacional de la revista "El Médico", com millor hospital de l'any 1992, i el lliurament de la Medalla Barcelona 1992, amb la qual la ciutat de Barcelona demostrava el seu reconeixement als professionals de l'Hospital. També va ser especial la concessió del premi FAD 1992 a la millor "intervenció en edificis que conserven una part substancial del preexistent" per la remodelació de l'Hospital, obra dirigida pels arquitectes Albert Pineda i Manuel Brullet.