Notícies

5 d'octubre de 2017 - Notes de Premsa

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Els científics consideren que les ciutats més verdes no són més saludables i justes per igual per a tothom

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents. No obstant això, un nou article publicat per un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) suggereix que els veïns de les classes socials més desfavorides podrien quedar-se al marge dels efectes saludables de l'"ecologització" dels barris i no beneficiar-se d'igual forma d'aquests efectes en la salut.

La investigació parteix de l'evidència que la "verdificació" de les ciutats mitjançant la creació de parcs, zones verdes de passeig i corredors ecològics té efectes beneficiosos per a la salut física i psicològica de les persones. Aquesta tendència creixent d'"ecologització" de les ciutats millora la qualitat ambiental de l'aire, fomenta la realització d'activitat física, i afavoreix la creació de vincles socials més forts entre els residents, reduint així els nivells d'estrès crònic i millorant la salut en general .

No obstant això, investigadors del Laboratori de Justícia Urbana Ambiental (BCNUEJ) de l'ICTA-UAB, co-liderat pels sociòlegs i geògrafs Isabelle Anguelovski i James Connolly, estableixen que el procés de recuperació dels espais naturals a les ciutats sol produir un fenomen anomenat "gentrificació verd" pel qual la població original d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada pels nous habitants de major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs, zones verdes i per l'oferta concurrent d'habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i de la venda dels habitatges experimenta un augment considerable de manera que els col·lectius més vulnerables no poden fer front als preus i a l'especulació immobiliària i han d'acabar marxant a viure a altres zones, menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa.

D'aquesta manera, el procés de "gentrificació verda" contribueix a perpetuar la pobresa concentrant geogràficament a la població vulnerable, pot provocar la ruptura dels llaços socials establerts i augmenta l'estrès crònic i una pitjor salut mental en aquests residents. "D'acord amb el que sabem sobre la gentrificació verda, volem entendre els impactes en la salut dels residents que viuen en barris gentrificats per la creació d'espais verds. Pensem que la gentrificació verda pot modificar l'efecte que l'exposició a zones verdes té en la salut" explica la investigadora principal de l'estudi, Helen Cole qui afirma que les ciutats més verdes no són justes i saludables per igual per a tothom.

"Els professionals de la salut pública advoquen per la verdificació o l'ecologització i citen els beneficis en la salut sense tenir en compte aquestes dinàmiques, i sense contemplar les implicacions d'aquesta relació a la igualtat en salut a les ciutats", exposa Cole. Per això, considera que els investigadors en salut pública i epidemiologia han de tenir en compte aquesta situació i confiar en un model de comunitat més dinàmic que expliqui les possibles conseqüències socials no intencionades de fer més verdes les ciutats i examini l'impacte de la gentrificació a la salut dels barris, especialment els que s'han convertits en barris verds.

Així mateix, Helen Cole i diversos col·laboradors del grup de recerca han publicat recentment un comentari a la revista The Lancet - Public Health on a més destaca que hi ha el perill que iniciatives transversals de salut urbana es converteixin en una justificació de la construcció de noves promocions de luxe i de la gentrificació.