Notícies

23 de febrer - Informació general

Créixer en veïnats més verds pot tenir efectes beneficiosos sobre el desenvolupament del cervell

Un estudi realitzat per ISGlobal (centre impulsat per la Fundació Bancària "la Caixa") en col·laboració amb l'Hospital del Mar i UCLA mostra per primera vegada que l'exposició a espais verds durant la infància s'associa amb canvis estructurals beneficiosos en l'anatomia del cervell.

Els nens i les nenes que s'han criat en habitatges envoltats de més espais verds tendeixen a presentar més volums de matèria blanca i grisa en certes àrees del seu cervell. Aquestes diferències anatòmiques estan al seu torn associades amb efectes beneficiosos sobre la funció cognitiva. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi publicat a Environment Health Perspectives i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària "la Caixa", en col·laboració amb l'Hospital del Mar i la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA).

L'estudi es va realitzar en una subcohort de 253 escolars del projecte Breathe a Barcelona. L'exposició al llarg de la vida a espais verds a la zona residencial es va estimar utilitzant imatges per satèl·lit de totes les adreces dels participants des del seu naixement fins al moment de l'estudi. L'anatomia del cervell es va examinar per mitjà d'imatges per ressonància magnètica tridimensional (IRM) d'alta resolució. La memòria de treball i la manca d'atenció es van avaluar amb tests per ordinador.

"Aquest és el primer estudi que avalua l'associació entre l'exposició a llarg termini als espais verds i l'estructura del cervell", afirma el Dr. Payam Dadvand, investigador d'ISGlobal i autor principal de l'estudi. "Les nostres troballes suggereixen que l'exposició a espais verds de forma primerenca a la vida podria resultar en canvis estructurals beneficiosos en el cervell", afegeix.

L'anàlisi de dades va mostrar que l'exposició perllongada a la verdor es va associar positivament amb el volum de matèria blanca i grisa en algunes parts del cervell, les quals es van superposar parcialment amb les associades amb puntuacions més altes en les proves cognitives. A més, els volums màxims de matèria blanca i grisa en les regions associades amb l'exposició als espais verds van predir una millor memòria de treball i una menor falta d'atenció, que es troben entre les funcions cognitives més importants.

Es considera que el contacte amb la natura és essencial per al desenvolupament del cervell en els nens. Un estudi previ del projecte Breathe amb 2.593 escolars d'entre 7 i 10 anys va mostrar que al llarg dels 12 mesos de durada de l'estudi els alumnes de centres amb més espai verd a l'aire lliure van tenir més increment en la memòria de treball i més reducció en la manca d'atenció que aquells que assistien a col·legis amb menys verdor.

La hipòtesi de la biofília suggereix que hi ha un vincle evolutiu de les persones amb la natura. En conseqüència, s'argumenta que els espais verds proporcionen als nens oportunitats de restauració psicològica i estimulen exercicis importants com el descobriment, la creativitat i l'assumpció de riscos, el que al seu torn es creu que influeix positivament en diferents aspectes del desenvolupament del cervell. A més, les àrees verdes sovint presenten nivells més baixos de contaminació de l'aire i de soroll i poden enriquir les aportacions microbianes del medi ambient, la qual cosa podria traduir-se en beneficis indirectes per al desenvolupament del cervell.

"Aquest estudi s'afegeix a l'evidència creixent que suggereix que les exposicions primerenques als espais verds i altres factors mediambientals poden exercir efectes mesurables i duradors en la nostra salut al llarg de la vida", adverteix Michael Jerret, coautor i professor de ciències de la salut ambiental a l'UCLA Fielding School de salut pública.

"Aquests resultats també podrien proporcionar pistes sobre com aquests canvis estructurals podrien ser la base dels efectes beneficiosos de l'exposició a l'espai verd en el desenvolupament cognitiu i conductual observats", completa Jesús Pujol, metge del servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i també signant de l'estudi.

Per la seva banda, l'investigador d'ISGlobal i últim autor, Jordi Sunyer, considera que "aquest estudi aporta noves evidències sobre els beneficis de transformar les nostres ciutats incrementant l'entorn natural".

Els autors coincideixen que es requereixen més recerques per confirmar els resultats en altres poblacions, entorns i climes, avaluar altres resultats cognitius i neurològics i examinar les diferències segons la naturalesa i la qualitat de l'espai verd i l'accés i ús de nens i nenes als mateixos.

 

Referència*

Dadvand P., Pujol, J., Macià D., Martínez-Vilavella G., Blanco-Hinojo L., Mortamais M. Álvarez-Pedrerol M., Fenoll R., Esnaola M., Dalmau-Bueno A., López-Vicente M., Basagaña X., Jerrett M., Nieuwenhuijsen M., Sunyer J. The Association between Lifelong Greenspace Exposure and 3-Dimensional Brain Magnetic Resonance Imaging in Barcelona Schoolchildren. Environmental Health Perspectives, February 2018, https://doi.org/10.1289/EHP1876

Més informació