Notícies

18 de juliol de 2018 - Notes de Premsa

Determinen els gens que diferencien els pacients amb MPOC que associen components asmàtics

Pneumòlegs de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques han analitzat més de 25.000 gens de pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), uns que associen asma bronquial i altres que no. Aquest és un dels estudis més amplis realitzat fins ara en aquestes poblacions. Fins a 36 gens presenten diferències molt significatives en la seva expressió entre els dos grups de pacients. Les proteïnes corresponents a aquests gens són potencials marcadors per a diferenciar aquests dos tipus de pacients i poden convertir-se en noves dianes terapèutiques. Diferenciar aquests pacients dels que només pateixen o MPOC o asma sense associar característiques de les dues malalties, és molt important per decidir i personalitzar el tipus de tractament a seguir, com ara la immunoteràpia.

Un estudi multicèntric liderat per pneumòlegs de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha permès determinar una quarantena de gens que poden ser determinants per al diagnòstic i tractament d'aquells pacients de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) que, a la vegada, presenten trets característics d'asma, una nova patologia també coneguda com a ACO (síndrome de superposició MPOC-asma). Els investigadors han analitzat més de 25.000 gens de 60 pacients procedents de 7 hospitals de l'Estat (Hospital del Mar, Hospital 12 de Octubre, Hospital Son Espases, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital Virgen del Rocío, Consorci Hospitalari Parc Taulí i Fundación Jiménez Díaz).

Pau Puigdevall, Robert Castelo (UPF), Dr. Joaquim Gea, Dr. Sergei Pascual-Guàrdia i Dra. Carme Casadevall

El Dr. Joaquim Gea, cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital del Mar, director d'un dels grups de recerca de l'IMIM i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, ha explicat que "aquests resultats poden explicar la tendència d'aquests pacients a tenir simultàniament trets de les dues malalties, i, a la vegada, ens poden facilitar descobrir futures dianes terapèutiques per al seu tractament". Per arribar a aquesta conclusió s'ha seqüenciat el transcriptoma (el conjunt de molècules de l'ARN) de 25.221 gens dels pacients seleccionats, comparant aquells que tenien MPOC i asma amb aquells que tenien només MPOC. Així s'ha pogut comprovar quins d'aquests gens s'expressaven (tenien activitat és a dir, codificaven proteïnes) i amb quina intensitat ho feien. En total, fins a 36 d'aquests gens es mostraven molt més o molt menys expressats en els pacients amb ACO en comparació amb els subjectes amb MPOC, la qual cosa porta al Dr. Gea a afirmar que "tenim evidències de marcadors del fenotip que barreja asma amb MPOC (ACO), que es diferencia del fenotip de MPOC aïllada, i això ens suggereix potencials biomarcadors fins ara no explorats". Més de la meitat d'aquests gens no havien estat descrits mai abans com a relacionats amb aquestes malalties, ni amb l'al·lèrgia. Els resultats han estat validats en els mateixos pacients amb una segona tècnica de laboratori, i també amb un segon grup diferent de pacients.

 

Important per decidir el tractament

Aquests resultats són importants a l'hora de diagnosticar i tractar un grup de pacients que mostren símptomes de dues malalties considerades fins ara com a molt diferents, la MPOC i l'asma. Es tracta de malalts que generalment presenten eosinofília en sang perifèrica, és a dir, presència per sobre del normal d'un tipus concret de leucòcits (glòbuls blancs) a la sang, i, gairebé sempre, han estat o són fumadors. Diferenciar-los permetrà decidir si han de rebre tractament amb corticoides i buscar nous enfocaments de teràpia biològica basant-se en les potencials dianes terapèutiques que ha revelat l'estudi. En aquest sentit, el Dr. Gea parla "de què estem vivint un canvi de paradigma absolut en el tractament de les malalties respiratòries cròniques". Es passarà dels tractaments actuals, que busquen fonamentalment dilatar els bronquis i dilatar els pulmons a "tractaments més específics i dirigits a les molècules i vies metabòliques que provoquen aquestes malalties", amb la utilització de la immunoteràpia i altres teràpies biològiques, és a dir, "tractaments dirigits en una medicina personalitzada gràcies a l'obtenció de biomarcadors que ens permeten buscar dianes terapèutiques específiques".

El treball ha rebut el primer premi de treballs relacionats amb la MPOC de l'Associació Llatinoamericana del Tòrax (ALAT) i un altre guardó a la Barcelona- Boston Lung Conference, organitzada per la Universitat de Harvard i la Universitat de Barcelona. És finançat pel Pla Nacional del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports i el CIBERES, i compta també amb la participació de bioinformàtics de la Universitat Pompeu Fabra.