Notícies

8 de gener de 2019 - Notes de Premsa

Un estudi de neuroimatge mostra com l’exclusió social pot afavorir l’extremisme en joves vulnerables a la radicalització (Nota Premsa UAB)

Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, juntament a altres institucions internacionals, ha explorat les interelacions neurals i de conducta que rauen entre els valors sagrats, l'extremisme violent i l'exclusió social, en una mostra de nois joves marroquins residents i escolaritzats a Catalunya vulnerables a la radicalització.

Es consideren valors sagrats aquells que són percebuts com a innegociables, als quals no es renuncia sota cap condició. A més, tenen un component identitari que té a veure amb la percepció de l'individu com a membre del seu grup social de referència.

El treball, publicat a Frontiers of Psychology, ha estudiat el substrat neural de valors sagrats relacionats amb l'adscripció ideològica, així com els vinculats amb la identitat religiosa o nacional/comunitària. En particular, l'activitat cerebral associada a la voluntat de lluitar i morir en defensa de valors sagrats, així com els efectes de l'exclusió social sobre aquesta activitat, en una regió del cervell prèviament relacionada amb aquests valors i el processament de regles, anomenada gir frontal inferior esquerre.
El treball ha confirmat mitjançant neuroimatge la relació entre una major activitat d'aquesta zona del cervell amb la voluntat de lluitar i morir per valors sagrats. "Junt amb altres estudis", aquest resultat suggereix que els valors sagrats són processats a través d'un raonament deontològic o basat en el deure -"el que cal fer"- més que en l'avaluació de costos i beneficis, mentre que els valors que no tenen aquesta qualitat són més flexibles i subjectes a negociació", assenyala Òscar Vilarroya, coordinador de la recerca i investigador de la UAB i de l'IMIM.

L'estudi també mostra com l'exclusió social, induïda a través d'un joc de interactiu online, té efectes apreciables tant a nivell neuronal com conductual. Comparant un sub-grup de la mostra que va passar per la condició d'exclusió social amb un sub-grup control es va trobar en el primer un augment de la disposició a lluitar i morir específicament per valors que abans de l'exclusió no eren sagrats, així com un increment paral·lel de l'activitat de l'àrea cerebral estudiada.

"Això duu a pensar que l'exclusió social pot tenir un efecte sacralitzador sobre aquests valors comunitaris, fent-los més similars als sagrats, tant a nivell d'activitat cerebral com a nivell de la disposició de lluitar i morir per defensar-los", indica Clara Pretus, investigadora post-doctoral de la UAB i primera signant de l'article.

Fins ara, només un estudi de neuroimatge havia detectat activitat neural associada als valors sagrats al gir frontal inferior esquerra en una mostra d'estudiants universitaris nord-americans. 

El treball actual és el primer en trobar aquesta activitat en un grup de joves vulnerables a la radicalització i també el primer en demostrar els efectes de l'exclusió social sobre l'activitat cerebral identificada.

"L'estudi s'ha realitzat en un grup de joves marroquins, però els resultats poden ser extrapolables a qualsevol altre grup de joves vulnerables a la radicalització", assenyala Vilarroya.

"Els resultats tenen implicacions a l'hora de tractar amb grups que tinguin valors sagrats, ja que estar en coneixement d'aquests valors i saber gestionar-los com quelcom més que un capital econòmic pot afavorir un acostament efectiu", destaca Pretus. 

Un estudi en dues fases
L'estudi s'ha realitzat en dues fases. En la primera es va dur a terme un treball de camp extensiu, entrevistant a peu de carrer més de 500 joves marroquins de Barcelona i els voltants per detectar aquells amb major vulnerabilitat a la radicalització. Es van considerar vulnerables si es manifestaven disposats a defensar valors sagrats promoguts per grups jihadistes, ja sia per l'acceptació d'accions i protestes violentes, donant suport econòmic a milícies, enrolant-se en un d'aquests grups o lluitant i morint per ells. Els 38 participants que complien aquests criteris i van mostrar-se disposats a participar en l'experiment sota condicions d'anonimat total van ser convidats a una sessió de neuroimatge. A l'inici de la sessió, van ser entrevistats per identificar quins valors promoguts pels jihadistes consideraven sagrats i fins a quin punt estaven disposats a lluitar i morir per defensar-los.

A continuació es van dividir en dos sub-grups assignats a dos versions diferents del joc Cyberball: un sotmès a condicions d'exclusió social i l'altre que va servir de control. En aquest joc interactiu d'exclusió online, el participant es passa la pilota amb tres jugadors virtuals, que es van caracteritzar amb noms locals típics (Dani, Javi i José). En la versió d'exclusió, aquests tres jugadors només van passar la pilota al participant dues vegades al principi i després cap vegada més durant la resta del joc. En la condició de control el participant rebia la pilota amb la mateixa freqüència que els altres jugadors.

En finalitzar el joc es va mesurar l'activitat cerebral de tots els participants en una màquina de ressonància magnètica, mentre responien sobre fins quin punt estarien disposats a lluitar i morir en defensa dels valors sagrats i no sagrats identificats a l'inici de la sessió.

En la recerca han participat investigadors del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB i de l'IMIM (Clara Pretus, Òscar Vilarroya i Adolf Tobeña), de la University College London (Nafees Hamid), de la New School (Jeremy Ginges), de Artis International i la Universitat d'Oxford (Richard Davis i Scott Atran).

L'article forma part de l'especial de recerca "Perspectives neurals sobre la psicologia moral del conflicte violent" publicat per Frontiers of Psychology.

Clara Pretus, Nafees Hamid, Hammad Sheikh, Jeremy Ginges, Adolf Tobeña, Richard Davis, Oscar Vilarroya and Scott Atran. Neural and Behavioral Correlates of Sacred Values and Vulnerability to Violent Extremism. Front. Psychol. doi: 10.3389/fpsyg.2018.02462