Notícies

17 de gener de 2019 - Notes de Premsa

Les dones amb un resultat fals positiu a les mamografies de control tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de mama

El risc de desenvolupar un càncer de mama en aquests casos és el doble durant els 10 anys posteriors al fals positiu. En el cas d'un segon fals positiu, és de quatre vegades més.

Els resultats porten als investigadors a destacar la necessitat de fer un seguiment acurat d'aquest grup de dones, i oferir realitzar una mamografia anual en lloc d'una cada dos anys. Els investigadors han analitzat dades de més d'un milió de dones a Espanya, Noruega i Dinamarca.

La Dra. Marta Román i el Dr. Xavier Castells

Les dones que experimenten una citació per a realitzar avaluacions addicionals a causa d'anomalies mamogràfiques a les que, finalment, es descarta malignitat, l'anomenat resultat fals positiu de les proves de cribratge mamogràfic, tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de mama en els 10 anys posteriors a la prova. I en el cas d'un segon fals positiu, tenen quatre vegades més possibilitats. Ho revela un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l'Hospital del Mar, que han treballat amb professionals de Dinamarca i Noruega. El treball, que analitza la influència dels falsos positius en el risc de desenvolupar càncer, l'acaba de publicar la revista British Journal of Cancer.

Els investigadors han pogut analitzar dades de més d'un milió de dones que s'han sotmès a les proves rutinàries dels plans de cribratge de càncer de mama. En total, 3,5 milions de proves. En elles es van detectar més de 10.000 tumors. A la vegada, es van produir més de 110.000 falsos positius, i el nombre de pacients amb un segon fals positiu va ser de poc més de 8.000.

En tot cas, aquests resultats "no volen dir que, en detectar un fals positiu, la lesió es transformi en un tumor, sinó que la pacient és susceptible biològicament a desenvolupar lesions a les mames, un risc que es manté durant, com a mínim, 10 anys", explica la Dra. Marta Román, del Grup de Recerca en Epidemiologia i Avaluació de l'IMIM i primera signant del treball. "Es tracta de dones que són propenses a tenir anormalitats a la mama" apunta, tot i que normalment no acabaran tenint un tumor, ja que el risc en terminis absoluts continua sent baix. Aquestes lesions, segons els investigadors, poden ser marcadors del risc de desenvolupar càncer de mama al llarg de la vida de la pacient, més que una lesió precursora.

 

Personalitzar el seguiment

La Dra. Román destaca que, amb aquestes dades, "és important posar èmfasi en la importància que les dones amb resultats falsos positius vinguin de manera rutinària a realitzar-se una mamografia de cribratge cada dos anys. A més, cal plantejar la personalització del seguiment de les dones participants en el cribratge mamogràfic. A les dones de més risc se'ls podria oferir fer una mamografia cada any en lloc d'una mamografia cada dos anys. En canvi, a les participants sense cap lesió evident durant diversos controls, el temps entre aquests es podria ampliar". Aquesta reflexió guanya importància si es té en compte que una part dels tumors que es detecten després d'un fals positiu ho fan en el període entre proves. Aquestes lesions (càncer de mama d'interval), poden ser més agressives que les que es detecten amb les proves rutinàries.

Les proves de cribratge de càncer de mama es realitzen a tota Europa, excepte algunes excepcions, cada dos anys a les dones entre 50 i 69 anys, amb l'objectiu de detectar casos de càncer de mama asimptomàtics. D'aquestes, a un 4% se les torna a convocar per realitzar proves addicionals en les que finalment es descarta la presència de malignitat, i a 8 de cada 1.000 se les ha de sotmetre a una biòpsia per descartar el càncer. A més, aproximadament a 5 de cada 1.000 se'ls hi detecta un tumor. 

 

Article de referència

Román M, Hofvind S, von Euler-Chelpin M, Castells X. Long-term risk of screen-detected and interval breast cancer after false-positive results at mammography screening: Joint analysis of three national cohorts. Br J Cancer. 2018. https://doi.org/10.1038/s41416-018-0358-5.

0358-5.