Notícies

5 d'octubre de 2004 - Notes de Premsa

La revista European Respiratory Journal publica: "La percepció d'ofec en asmàtics, peça clau per evitar-ne els atacs mortals"

Els valors de dispnea (sensació de dificultat al respirar) de l'escala de Borg són els millors indicadors per detectar els malalts d'asma amb perill de crisi mortal

La prestigiosa revista European Respiratory Journal ha publicat recentment un estudi de la Dra. Esther Barreiro i el Dr. Joaquim Gea, del Servei de Pneumologia de l'Hospital del Mar i la Unitat de Recerca en Aparell Respiratori i Múscul de l'IMIM de Barcelona. En aquesta investigació s'han obtingut uns resultats que analitzen la percepció de dispnea en malalts amb asma greu, que han patit crisis que van arribar a posar en perill la seva vida. La dispnea ha estat avaluada tant en repòs com en el moment de finalitzar diversos exercicis. Tots els investigadors participants en aquest estudi formen part de l'European Network For Understanding the Mechanisms Of Severe Asthma (ENFUMOSA), estudi multicèntric i multinacional dissenyat per investigar els mecanismes involucrats en l'asma greu.

 

En aquesta investigació s'han obtingut uns resultats que analitzen la percepció de dispnea en malalts amb asma greu, que han patit crisis que van arribar a posar en perill la seva vida. La dispnea ha estat avaluada tant en repòs com en el moment de finalitzar diversos exercicis. Tots els investigadors participants en aquest estudi formen part de l'European Network For Understanding the Mechanisms Of Severe Asthma (ENFUMOSA), estudi multicèntric i multinacional dissenyat per investigar els mecanismes involucrats en l'asma greu.

 

Què és l'asma?

Es tracta d'una malaltia inflamatòria crònica que es manifesta amb una dificultat del pas de l'aire a través dels bronquis, episòdica i reversible, a causa d'una broncoconstricció (brusca inflamació de la mucosa bronquial). L'asma és un dels problemes de salut més comuns al nostre medi, pot arribar a afectar del 4 al 15% de la població i l'evolució d'aquesta malaltia mostra un augment progressiu dels casos de mortalitat. Els informes anteriors sobre les morts per asma suggereixen la hipòtesi que una manca de reconeixement de la gravetat de la malaltia, per part del propi malalt, pot haver influït en l'augment de l'índex de mortalitat. Aquest nou estudi dóna eines als metges de capçalera per facilitar la detecció dels malalts amb risc de crisi fatal amb la realització d'unes senzilles proves, per així poder evitar més morts per atacs d'asma. El fet que la sensació de dispnea en malalts d'asma quasi mortal sigui molt reduïda, tot i que exterioritzen uns clars símptomes d'ofec, permet al metge observar si la valoració de dispnea a l'escala de Borg es correspon amb la dificultat per respirar que mostra el pacient després de realitzar una prova d'esforç.

 

L'estudi

Aquesta investigació divideix els subjectes d'estudi en dos grups: un primer grup de pacients diagnosticats d'asma crònic i que han patit com a mínim un atac d'asma quasi mortal del que, sortosament, se'ls ha pogut recuperar i un segon grup de pacients amb asma greu crònic, però sense l'antecedent de crisi quasi mortal que formen el grup de control. El fet de comptar amb uns pacients que s'han refet d'un atac d'asma quasi mortal representa un tret diferencial per l'estudi. Aquest grup de pacients permet comparar-los amb la resta de malalts per intentar aclarir què és el que els fa potencialment susceptibles de patir un atac que en la majoria dels casos resulta mortal. Tots els pacients que intervenien en l'estudi tenien un historial amb símptomes intermitents o persistents de xiulets al respirar, ofec, tos, descontrol de la respiració i sensació d'opressió al pit, i tots havien estat hospitalitzats anteriorment a causa de la seva malaltia. Es va familiaritzar els participants amb l'escala de dispnea de Borg que va del 0 al 10 (0 representa l'absència total de dispnea i 10 el nivell de dispnea més elevat que es pugui imaginar) perquè poguessin mesurar la seva percepció de dispnea en repòs, durant el pic màxim de exercici i un cop acabat aquest.

 

Resultats

L'estudi demostra que els pacients que han patit un atac d'asma quasi mortal manifesten una percepció més baixa de dispnea, tant en repòs com després d'haver realitzat diversos exercicis, ja que aquests pacients afirmen que paren d'exercitar-se principalment per molèsties a les cames, mentre que els pacients d'asma NO quasi mortal s'aturen predominantment per dispnea. Una cosa similar passa quan els malalts respiren contra càrregues respiratòries augmentades que simulen la dificultat respiratòria que tindrien en patir un atac d'asma: la seva percepció de dificultat respiratòria està marcadament disminuïda. Es conclou que el millor indicador de patir asma amb risc vital són els valors de dispnea de l'escala de Borg durant l'exercici. La rellevància d'aquest estudi ha merescut un editorial específic en el mateix número de la revista European Respiratory Journal.

 

Antecedents

Estudis anteriors del mateix grup, dirigit pel Dr. Joaquim Gea, i on els Drs. Esther Barreiro i Mauricio Orozco-Levi són els principals investigadors col·laboradors, han demostrat que la força i resistència dels músculs es troben disminuïdes a les malalties respiratòries cròniques, com la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC, que inclou tant l'emfisema pulmonar com la bronquitis crònica) i l'asma. Això és així fins i tot en pacients considerats de grau lleu o moderat, i afecta tant als músculs respiratoris com de les extremitats, tenint importants conseqüències en la dispnea i capacitat d'exercici dels malalts. Afortunadament, hi ha intervencions terapèutiques, tant farmacològiques com de rehabilitació muscular, que permeten revertir parcialment aquestes alteracions.