Notícies

21 d'octubre de 2019 - Notes de Premsa

Identifiquen unes noves cèl·lules com a reservoris principals del VIH

Les cèl·lules residents de memòria (TRM) són un dels majors reservoris del VIH, ja que són les cèl·lules més abundants en els teixits perifèrics. A l'estudi hi han participat metges de l'Hospital del Mar.

Un estudi publicat per la revista Nature Communications amb participació de l'Hospital del Mar ha descobert que les cèl·lules residents de memòria (TRM per les seves sigles en anglès) poden ser un dels reservoris més grans del VIH, ja que són les cèl·lules més abundants en els teixits perifèrics, com per exemple la pell o el tracte gastrointestinal, així com també estan presents en el teixit adipós, els teixits limfàtics o fins i tot els òrgans. Les TRM juguen un doble paper: per una banda, són la principal diana pel virus del VIH i, per l'altra, representen un reservori viral en teixits com el cèrvix. L'estudi l'han liderat la Dra. Meritxell Genescà i la Dra. María José Buzón, investigadores del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per part de l'Hospital del Mar, hi han participat la Dra. Belén Lloveras, cap del Servei d'Anatomia Patológica, i el Dr. Josep Maria Solé Sedeno, metge adjunt del Servei de Ginecologia i Obstetrícia.

També hi ha col·laborat l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol i l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

Un dels principals obstacles per a l'erradicació del virus del VIH són els reservoris que emmagatzemen el virus en un estat de latència, o amb baixos nivells de replicació, mentre els pacients estan en tractament antiretroviral. Aquests reservoris es poden establir en diferents cèl·lules i teixits per tot el cos. Les característiques dels reservoris i dels virus que emergeixen quan s'interromp el tractament suggereixen que els reservoris s'estableixen en diferents teixits pocs dies després d'infectar-se, incloent-hi les mucoses per on es transmet el virus.

Un cop aprofundim en l'estudi del reservori, sabem que les cèl·lules de llarga vida poden ser bones candidates a albergar el virus de forma latent per la seva capacitat de proliferació homeostàtica, és a dir, que de forma fisiològica van proliferant per si mateixes per mantenir la memòria de la resposta immunitària. És aquí on prenen importància les cèl·lules residents de memòria. Les TRM es localitzen en teixits perifèrics, com per exemple el tracte genital femení i, al tenir poca capacitat migratòria, no les podem trobar en sang. Aquestes cèl·lules estan preparades per respondre de forma molt ràpida en teixits exposats a patògens i es caracteritzen per una llarga longevitat i per una capacitat d'autorenovació, fet que les fa excel·lents candidates per a ser reservori.

L'objectiu de l'estudi ha estat comprovar si les TRM podien ser un reservori del VIH, el que les convertiria en un dels majors reservoris del virus, ja que són les cèl·lules més abundants en teixits. Emprant explants cervicals infectats ex vivo, el grup d'investigació va arribar a la conclusió que les cèl·lules residents de memòria representen una diana preferencial pel virus. Van comparar també teixit cervical de dones sanes amb el de dones en tractament amb antiretrovirals. I és que, tot i el tractament antiretroviral, que aconsegueix la supressió viral en sang, en els teixits encara es poden detectar alteracions; de fet, els nivells d'activació de les TRM en dones VIH+ són diferents respecte a les dones sanes. D'altra banda, també van mesurar la quantitat de virus detectable tant per DNA com per RNA. Així, van arribar a la conclusió que en els teixits de la mucosa cervical hi ha un nivell significativament més alt de virus romanent que en la sang i que la majoria de les cèl·lules que contenen aquest virus són les TRM.