Notícies

19 de novembre de 2019 - Informació general

El Servei d’Epidemiologia i Avaluació analitza l’evidència sobre la personalització del cribratge del càncer de mama

L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, AQuAS, ha encarregat aquesta anàlisi, que descriu i analitza l'evidència científica disponible sobre els models existents de càlcul del risc individualitzat de càncer de mama. L'evidència actual en aquest camp anima a continuar amb el desenvolupament i avaluació dels models de risc individual perquè aquests són una peça fonamental per plantejar estratègies basades en el risc. Els models actuals tenen una capacitat predictiva moderada, fet que limita la possibilitat de recomanar-ne  un com a estàndard per al desenvolupament d'estratègies de personalització de cribratge. Les estratègies de personalització avaluades a partir de models matemàtics es mostren  a favor de la personalització del  cribratge. No obstant encara no hi ha resultats d'estudis observacionals o assajos clínics.

El Servei d'Epidemiologia i Avaluació de l'Hospital del Mar, per encàrrec de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, AQuAS (en el marc d'activitats de la Xarxa d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions (RedETS)), ha analitzat els pros i contres de les estratègies de detecció precoç de càncer de mama basades en el risc individual de tenir la malaltia. Un informe que han dirigit la Dra. Maria Sala, cap de secció d'Avaluació i Qualitat del servei, i el Dr. Xavier Castells, cap del mateix servei. En ell, es descriu i s'avalua l'evidència científica disponible sobre els models existents de càlcul del risc individual de càncer de mama, com també les estratègies existents per a la personalització de la detecció precoç.

El Dr. Xavier Castells i la Dra. Maria Sala

En relació amb els models de predicció de risc individualitzat, l'informe conclou que la revisió dels estudis que han analitzat aquests models, ha demostrat que tenen una capacitat predictiva moderada, fet que limita la possibilitat de recomanar un model de predicció com a estàndard per al desenvolupament d'estratègies de personalització de cribratge. A la vegada, l'edat, els antecedents familiars de càncer de mama, la densitat mamària i els antecedents personals de lesió benigna a la mama, són els factors de risc més utilitzats en els models de predicció.

Els autors destaquen que hi ha diversos factors que dificulten l'aplicabilitat dels models de predicció de risc com són, en primer lloc, que la major part s'han desenvolupat fora del context del cribratge mamogràfic i, en segon lloc, que haurien de ser validats en diferents poblacions i els seus contextos. Per últim, el treball conclou que la informació sobre l'expressió genètica necessita més avaluació per conèixer quina és la seva capacitat d'impacte en els models de predicció.

 

Estratègies de personalització del cribratge

Els signants de l'informe destaquen que no hi ha cap assaig aleatoritzat que hagi avaluat la personalització del cribratge, tot i que actualment n'hi ha tres en marxa en fase de reclutament. Al mateix temps, l'evidència dels estudis de modelització matemàtica suggereix que una estratègia personalitzada seria més efectiva que l'actual de cribratge uniforme, en termes d'anys de vida ajustats per qualitat, costos, o taxa incremental cost-efectivitat. Això no obstant, hi ha una gran heterogeneïtat entre els estudis que avaluen aquestes estratègies de personalització, tant pel que fa als grups de risc, com  en  la periodicitat, tipus de proves de cribratge proposats, i les mesures de resultats avaluats. Cap estratègia té suficient evidència per a ser recomanada.

A part de definir els grups de risc amb un model de predicció i d'establir estratègies de personalització validades, els autors de l'estudi consideren que seria necessari treballar per disposar de la informació necessària per a la personalització de manera sistematitzada i rutinària, especialment la relativa a densitat mamària i informació genètica. En tot cas, la implantació d'aquest tipus d'estratègies requereix l'acceptació per part dels professionals i la població diana. A l'informe no s'ha avaluat la factibilitat d'un potencial canvi de model.

 

La personalització del cribratge del càncer de mama

El càncer de mama és el tumor més freqüent entre les dones a escala mundial i la primera causa de mort per càncer entre les dones europees. Les estratègies de detecció precoç d'aquest tipus de tumor, basades en l'anàlisi del risc individual, persegueixen la idea de recomanar a cada dona la millor estratègia de prevenció en funció del seu risc de patir la malaltia. La personalització pretén maximitzar els beneficis d'aquesta intervenció, reduir els efectes adversos, i augmentar les oportunitats per a la prevenció primària.

Diferents assajos clínics realitzats en les dècades dels 70 i 80, van posar de manifest que la detecció precoç del càncer de mama mitjançant mamografia permetia detectar tumors en estadis precoços, millorar el pronòstic i reduir la mortalitat. Aquest factor va promoure que la major part de països europeus posessin en marxa programes poblacionals de cribratge basats en l'edat de la dona, per fomentar-ne la detecció precoç. Així, bàsicament, a totes les dones de 50 fins a 69 anys se'ls recomana una mamografia cada dos anys. No obstant això, l'estratègia del cribratge té riscos associats, com el possible diagnòstic de tumors que mai s'haurien manifestat, fet conegut com a sobrediagnòstic, o que en els intervals entre dues mamografies aparegui un tumor de creixement més ràpid, que no es beneficia del diagnòstic precoç.
Per minimitzar aquests riscos, es plantegen les estratègies de detecció precoç de càncer de mama basades en el risc individual de tenir la malaltia. Tots els programes poblacionals de detecció precoç de càncer de mama estan atents a les noves recomanacions i als nous canvis tecnològics per fer-los més eficients, però hi ha encara moltes incerteses per la seva implementació.

 

(*) Aquest informe d'avaluació s'ha realitzat dins el conveni de col·laboració subscrit per l'Institut de Salut Carlos III, organisme autònom del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, en el marc de desenvolupament d'activitats de la xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del Sistema Nacional de Salut, que ha comptat amb el finançament del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.

 

Article de referència

Sala Serra M, Castells Oliveres X, Posso Rivera MC, Román Expósito M, Louro Aldamiz-Echevarria J, Domingo Torrell L, et al. Evidencia sobre la personalización del cribado poblacional del cáncer de mama. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2019 (Informes de Evaluación de Tecnologías Sanitarias).