8 mar@la mar@la xarxa 10 n o m s Sir Roy Calne Surrey, Regne Unit, 1930. És un pioner en la utilització de fàrmacs per controlar el rebuig d'òrgans, fet cabdal en l'expansió del trasplantament a tot el món. Quins dels seus somnis professionals s’han acomplert i quins són els propers? Els somnis complerts tenen a veure amb haver estat capaç de proporcionar una bona teràpia amb la qual s’han salvat o s’han millorat vides que patien malalties greus que ara es poden curar amb el trasplantament d’òrgans. Pel que fa al futur, el meu desig seria trobar un nou tractament per a la diabetis que previngui les complicacions i millori la qualitat de vida dels pacients, utilitzant teràpia genètica amb cèl·lules mare. Seria fantàstic estalviar-los les penoses complicacions com la ceguesa, la fallada renal, les neuropaties, la gangrena o les apoplexies o també de la tirania de les restriccions dietètiques i de les injeccions que ara són part de la vida dels diabètics. Com va influir en vostè els seus primers anys a l’Exèrcit a Malàisia? Vist en retrospectiva, aquella va ser una extraordinària oportunitat de visitar el Sud-est d’Àsia i d’aprendre de la seva gent i cultures. A més, vaig tenir el privilegi de ser metge en un regiment Ghurka, cosa que va ser un especial honor perquè aquells soldats eren companys extraordinàriament lleials i dignes de confiança. Vostè estava a un departament petit que va esdevenir un gran centre de cirurgia i de recerca del trasplantament... quin és el secret d’aquesta evolució? No sé si hi ha un autèntic secret per desenvolupar un departament efectiu amb una massa crítica raonable. Per començar, és essencial guanyar-se la confiança dels col·legues i institucions donants i això realment depèn de demostrar que és possible aconseguir bons resultats. Així els pacients demanaran pel projecte, tot i que la primera fase pot ser difícil i llarga perquè aquests primers pacients normalment es troben en un estat desesperat i precari i serà més difícil que sobrevisquin a una operació complicada. Però un cop es veu que és possible obtenir resultats, el desenvolupament del departament s’accelerarà. Què té aquell qui, com vostè, fa una cosa “gran” per primer cop? És el millor, té el millor equip, és el més atrevit o valent? No cal ser molt intel·ligent o valent però sí tenir prou tendència a qüestionar les doctrines establertes, especialment si un pot pensar lateralment en combatre l’entorn pessimista prevalent que li diu “no es pot fer”. Cal tendir a rebel·lar-se contra el dogma per a fer veritables progressos, tot i que aquesta actitud et pot posar força enemics en el camí. Cal tenir perseverança i passió i així no s’abandonarà l’objectiu quan arribin els inevitables fracassos. La imatge del “gos amb un ós” ajuda. Vostè ha escrit un llibre sobre la superpoblació. Això no és contradictori amb fer trasplantaments múltiples per a salvar una sola vida? Aquesta contradicció és la que em va servir d’estímul per a escriure el llibre “Massa Gent”. Un metge ha d’acceptar el pacient individual que ve per a demanar-te ajuda i fer el bo i millor per ell, al marge de qualsevol altra consideració. Tot i així, en un context més Direcció Editorial: Departament de Comunicació Corporativa del PSMAR Continguts, coordinació i projecte gràfic: www.ideactiva.com
