8 mar@la mar@la xarxa 9 n o m s Antoni Miquel Cerveró “Leslie” de Los Sírex o “Anxoveta” per als veïns de la Barceloneta. Polític de Convergència i Unió, cantant, pare de dues filles, veí i fan declarat de l’Hospital del Mar des dels anys seixanta. Com va ser que va venir a viure a l’edifici més proper a l’Hospital del Mar? Quan em vaig casar vaig comprar aquesta casa i vaig ser el primer veí a venir a viure. Un regidor que estava a Gràcia em va parlar de l’edifici que havia fet el Patronat de l’Habitatge al final del Passeig Marítim. Vaig veure la casa, a la vora del mar i em vaig dir “la mare que em va parir!!” i vint-i-quatre hores després la comprava. La llàstima va ser no comprar-ne dos, però quan ets jove no hi penses... i ara, no puc fer fóra el meu veí, que fa tremolar la casa quan marca el Barça!! Aquí no volia venir a viure ningú, estava al mig del que havia estat el Somorrostro. Jo arribava a la matinada d’actuar i estava solitari, només uns quants cotxes amb parelles, però mai ens van robar ni vam tenir cap problema. Va ser una aposta amb molta intuïció! Jo sempre he sabut que passaria. Amb 21 anys vaig veure Ipanema i Copacabana i vaig dir “hòstia, és la Barceloneta!” i els meus amics reien, però jo sabia que algú la vindria a arreglar i seria com aquestes. I no m’he equivocat. Igual que penso que encara hem de treure les teranyines del gran patrimoni que és el port pesquer. Jo, com a fill de pescador, he tingut el goig de poder anar a jugar al Moll del Rellotge i veure arribar les barques, un espectacle fascinant. Espero que algun dia el requalifiquin i deixin entrar a veure com arriba la sardina, els verats o els lluços o el dur treball de la gent marinera. Com era llavors l’Hospital del Mar? Encara no hi era l’edifici alt. El coneixia des de ben petit, quan li deien l’hospital dels infecciosos. Sempre ha estat aquí, fent un servei encantador i entranyable. Després he vist tota la seva remodelació, com ha anat creixent i creixent i alhora és com si s’hagués fusionat amb el barri de la Barceloneta, amb qui té un diàleg molt de tu a tu. Sempre ha estat així? Els hospitals de vegades fan una mica de por, i si al principi alguna gent es resistia a acostar-s’hi jo sempre he defensat que era el lloc adient per a fer-se un estudi en condicions. L’Hospital del Mar, apart de fer un treball exquisit de servei, és una garantia de salut per al barri. I això que a la República Independent de la Barceloneta estàvem aïllats i no teníem els serveis necessaris. Tot i això he comprovat durant tota la meva vida que és un barri amb una vitalitat extraordinària. A què creu que es deu? Viure en poc espai fa que facis servir la imaginació i surtis més al carrer i a la platja. Les dones van al mercat i s’hi estan dues hores o els homes als bars durant tres... perquè hi van a trobar-se amb els amics, a fer petar la xerrada. És una vàlvula d’escapament, de germanor i comunicació. A més, aquí la gent, apart dels problemes que vivim, rep molt de la natura, perquè carrega les piles al sol o jugant una partida de domino vora el mar i fent passar el matí. Ser feliç i viure cada dia de la vida com si fos l’últim només pot passar en un lloc on hi ha gent d’aquesta mena: aquí, a la Barceloneta. Per què va decidir fer un concert d’homenatge a l’Hospital del Mar? Volia fer un reconeixement per a tot el personal, des dels directius als de la cafeteria, perquè havia passat un any Direcció Editorial: Departament de Comunicació Corporativa del PSMAR Continguts, coordinació i projecte gràfic: www.ideactiva.com
