Notícies

23 de gener de 2025 - Notes de Premsa

Gairebé dos de cada tres ingressos hospitalaris per infeccions urinàries relacionades amb l’atenció sanitària els provoquen bacteris multiresistents

Segons un estudi multicèntric publicat pel Journal of Hospital Infection, en el qual han participat dotze hospitals de tot l'Estat.

Els pacients ingressats per una infecció urinària relacionada amb l'atenció sanitària provocada per un bacteri resistent als antibiòtics necessiten estar més temps ingressats. Tres dies més de mitjana que aquells casos provocats per bacteris que sí responen al tractament.

Els autors alerten de l'elevat nombre de casos provocats per bacteris resistents, fet que obliga a extremar les precaucions a l'ús dels antibiòtics.

Gairebé dos de cada tres casos d'ingressos hospitalaris per infeccions urinàries derivades de l'atenció sanitària a l'Estat, el 61%, els provoquen bacteris resistents als antibiòtics. Així ho destaca un estudi multicèntric estatal que publica el Journal of Hospital Infection, que han liderat el Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar i el seu institut de recerca. Una tendència preocupant, si es té en compte que es tracta d'un dels tipus d'infeccions més habitual i que provoca més hospitalitzacions. En relació amb les hospitalitzacions relacionades amb l'assistència sanitària, representen entre el 12 i el 24% del total de casos. El treball ha comptat amb el suport del Grup d'Estudi d'infeccions Relacionades amb l'Assistència Sanitària (GEIRAS), de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica.

Participants a l’estudi. D’esquerra a dreta, Inmaculada López Montesinos, Silvia Gómez Zorrilla, Juan Pablo Horcajada, Elena Sendra

Els resultats indiquen que els pacients ingressats per una infecció urinària provocada per un bacteri que no respon als antibiòtics, necessiten més dies d'estada a l'hospital. Són tres més de mitjana, tretze per deu en els casos en els quals sí que funcionen els antibiòtics. A més, la febre i els signes d'infecció triguen més a desaparèixer. Al cap de tres dies de l'ingrés, el 13% dels pacients que presenten bacteris resistents encara tenen febre, davant el 7% en aquells que poden ser tractats amb tots els antibiòtics. Altres símptomes d'infecció es mantenen en el 12%, pel 7,5% dels altres pacients.

 

El treball ha tingut en compte dades de 443 casos de dotze hospitals de l'Estat tractats entre agost de l'any 2015 i abril del 2019. Hi han participat l'Hospital del Mar, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Hospital de Sant Pau i l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Hospital Mútua de Terrassa, l'Hospital Universitario Ramón y Cajal i l'Hospital Universitario Gregorio Marañón de Madrid, l'Hospital Universitari Son Espases de Palma, a Mallorca, l'Hospital Universitario Marqués de Valldecilla de Santander, el Complexo Hospitalario Universitario de Pontevedra, l'Hospital Clínico Universitario 'Lozano Blesa' de Saragossa, i la Clínica Universidad de Navarra. També ho han fet investigadors del CIBER en Malalties Infeccioses (CIBERINFEC). Això ha permès tenir una fotografia força real de la situació a Espanya en aquest camp.

 

"Són dades molt preocupants", apunta el Dr. Juan Pablo Horcajada, cap de Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar, coordinador del Grup de Recerca en Patologia Infecciosa i Antimicrobians del seu institut de recerca, investigador del CIBERINFEC i organitzador de l'estudi. "Aquest 61% vol dir que l'ús dels antibiòtics en aquestes infeccions és complicat, només es poden fer servir determinats tractaments, fet que incrementa la despesa en medicaments així com la derivada de l'estada hospitalària, dificultant l'abordatge d'aquests pacients", afegeix. Pel Dr. Horcajada, "aquest estudi demostra que ja estem a les portes de la pandèmia provocada per les resistències als antibiòtics".

 

Els bacteris resistents més detectats van ser l'Escherichia coli, en el 74% dels casos, i Klebsiella pneumoniae, en el 59%. 220 dels casos van adquirir la infecció a l'hospital i 223 en atenció relacionada amb altres tipus d'assistència sanitària. La presència d'infecció resistent als antibiòtics no es va traduir en més mortalitat, en tractar-se d'una patologia amb un índex de mortalitat relativament baix.

 

"Les infeccions resistents als antibiòtics suposen un risc per als hospitals i per als centres d'atenció de llarga durada", explica la Dra. Sílvia Gómez-Zorrilla, metgessa adjunta del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar, investigadora del seu institut de recerca i del CIBERINFEC i coordinadora de l'estudi. A la vegada, apunta que "els resultats del nostre estudi destaquen la necessitat de fer un ús apropiat dels antibiòtics tant a l'àmbit hospitalari com als centres d'atenció intermèdia i de llarga durada per evitar que continuïn augmentant les resistències antibiòtiques".

 

Per fer front a aquesta situació, els autors de l'estudi aposten per millorar el control d'infeccions als centres sanitaris, optimitzar l'ús dels antibiòtics a través dels programes PROA (Programa d'Optimització de l'ús dels Antibiòtics), i invertir en recerca per trobar nous tractaments. Un estudi de l'any 2019 atribuïa a les resistències als antibiòtics prop de 5 milions de morts al món, la tercera causa de mortalitat després dels infarts i l'ictus.

 

Article de referència

Gómez-Zorrilla S, Becerra-Aparicio F, Sendra E, Zamorano L, Grau I, Pintado V, Padilla B, Benito N, Boix-Palop L, Fariñas MC, Peñaranda M, Gamallo MR, Martinez JA, Morte-Romea E, Del Pozo JL, López Montesinos I, Durán-Jordà X, Ponz R, Cotarelo M, Cantón R, Oliver A, Ruiz-Garbajosa P, Horcajada JP; ITUBRAS-2 Group. Risk factors and clinical impact of multidrug resistance in healthcare-associated bacteraemic urinary tract infections: a post-hoc analysis of a multicentre prospective cohort in Spain. J Hosp Infect. 2024 Sep;151:173-185. doi: 10.1016/j.jhin.2024.05.020. Epub 2024 Jun 28. PMID: 38945399.