Notícies

10 de febrer de 2010 - Notes de Premsa

Experts de l'Hospital del Mar presenten els avenços per disminuir el risc d'hemorràgies en intervencions quirúrgiques

En el marc del XVII Simpòsium d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor

Els proper dia 12 de febrer, el Servei d’Anestesiologia de l’Hospital del Mar organitza el XVII Simpòsium d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, enguany dedicat al control dels sagnats durant l’anestèsia i els temps quirúrgics. El manteniment de l’hemostàsia –conjunt de mecanismes orientats a controlar els sagnats- és un dels objectius fonamentals de l’anestèsia mèdica perioperatòria. La tasca conjunta d’anestesiòlegs, cirurgians, hematòlegs, internistes i altres especialistes comença amb l’avaluació preoperatòria (de les malalties congènites i adquirides) de l’hemostàsia. També adapten al moment quirúrgic una àmplia gamma de fàrmacs i valoren dels riscos hemorràgics i trombòtics propis de la cirurgia. Per a aconseguir això és necessari optimitzar el control previ a la cirurgia, durant i posteriorment a la intervenció quirúrgica.

Més de la meitat de les transfusions es practiquen als pacients quirúrgics per això tant l’anestesiòleg com el cirurgià tenen un important paper per intentar reduir el consum de sang. “Si bé és veritat que els riscos associats a les transfusions és mínim, sempre hi ha riscos des del punt de vista immunològic que aconsellen optimitzar al màxim els pacients i estalviar-els-hi, sempre que es pugui, una transfusió”, ens explica el el Dr. Fernando Escolano, Cap del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital del Mar i l’Esperança.

Existeixen bàsicament quatre maneres de reduir les transfusions:

• Tractar l’anèmia preoperatòria o millorar el número de glòbuls vermells amb els quals el pacient arriba a quiròfan.
• Reutilitzar la pròpia sang (dipòsits de sang del propi pacient recollits prèviament a la intervenció o amb recuperadors durant l’operació).
• Només fer tranfusions als pacients amb anèmies molt importants o que els hi causi símptomes
• Utilitzar fàrmacs i tècniques quirúrgiques i anestèsiques per disminuir el sagnat.

Unitat d’optimització de transfusions: pionera amb experiència

Durant la intervenció, els objectius fonamentals són minimitzar l’hemorràgia i corregir els seus efectes sistèmics, reduint al màxim les transfusions sanguínies i els seus efectes adversos. L’aplicació d’alternatives transfusionals, en els pacients quirúrgics, per part dels anestesiòlegs, pot suposar una reducció de fins el 70% de les transfusions de donant. ” A més, l’adopció de mesures anestèsiques concretes també pot minimitzar el sagnat”, ens explica la Dra. Elvira Bisbe, coordinadora de la Unitat d’optimització de transfusions. “Mantenir la temperatura corporal dels pacients dins d’un rang determinat o optar per anestèsies regionals sempre que es pugui, per exemple, són algunes mesures a tenir en compte”, segueix la Dra. Bisbe.

L’Hospital del Mar està implementant un “Programa d’Estalvi de Sang” en cirurgia ortopèdica des de fa més de 10 anys. D’aquesta manera, el 90% dels pacients s’han pogut beneficiar d’alguna tècnica d’estalvi. “S’han reduït més del 80% de les transfusions homòlogues”, ens explica la Dra. Elvira Bisbe. “Ara mateix també s’estan desenvolupant programes similars en cirurgía oncològica, urològica i ginecològica.

Un innovador dispositiu permet que l’hemorràgia, en les reseccions hepàtiques, sigui pràcticament nul·la

Cirurgians de l’Hospital del Mar i de l’Institut Municipal d’Investigació Médica (IMIM-Hospital del Mar) han desenvolupat un innovador dispositiu quirúrgic assistit per radiofreqüència que redueix en unes 10 vegades l’hemorràgia en les intervencions de resecció hepàtica. La creació del dispositiu ha estat possible, gràcies l’ajut del Fondo de Investigación Sanitaria (FIS), a la col·laboració multidisciplinària de cirurgians de l’Hospital del Mar, experts de la Universitat de Saragossa i enginyers de la Universitat Politècnica de València. L’eina disposa de patent nacional i internacional i, actualment, està en fase d’assaig clínic. Ha donat uns resultats excel·lents: la pèrdua de sang durant la intervenció ha passat de 500cc a 50cc, s’ha escurçat en uns dies l’ingrés hospitalari i s’ha simplificat o reduït la utilització d’altre instrumental quirúrgic.

Actualització de nous fàrmacs

Cal a més, actualitzar conceptes que han canviat molt ràpidament. Els nous coneixements sobre l’anomenada cascada de la coagulació, és a dir, tots els mecanismes que es posen en marxa en l’organisme quan existeix un sagnat, ha canviat els últims anys. “S’ha aprofundit en alguns aspectes fa anys desconeguts i sobre alguns dels mecanismes se’n han millorat la comprensió, de manera que ha permès incorporar nous fàrmacs més efectius i dirigits específicament a intervenir en aquest procés hemorràgic o fins i tot han permès, per exemple, aconseguir un millor maneig dels pacients amb hemorràgies massives” , ens explica el Dr. Fernando Escolano, “aquest és el cas del Factor VII, per exemple. Fa pocs anys no existia i ara hi ha una àmplia experiència en el seu maneig, especialment en hemorràgies massives. O els nous fàrmacs antitrombòtics que es presenten com a novetats alternatives a les clàssiques heparines i anticoagulants orals i que suposen una administració més còmoda per el pacient”.

En el període postoperatori, s’ha de tenir especial cura en la prevenció, diagnòstic i tractament de la malaltia tromboembòlica venosa. Tot això obliga a una actualització en els coneixements de la fisiopatologia de l’hemostàsia, dels sistemes de la seva avaluació clínica, analítica i de monitorització, i de les importants novetats en la farmacologia dels antihemorràgics i els antitrombòtics.